Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016
Fotografia no disponible

Genovés Amorós, Vicent
València, 1909 - València, 1988

Àrees de treball: Gravat / Pintura del segle xix

Vicent Genovés Amorós fou llicenciat en filosofia i lletres, secció d’història, i llicenciat en dret. Fou professor ajudant de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, adscrit a l’assignatura d’història de la cultura l’any 1932. Era descendent del polític Cirilo Amorós. Formà part d’Acció Cultural Valenciana i del Centre de Cultura Valenciana, que dirigí el 1932. Col·laborà a Acció Valenciana, Las Provincias, Diario de Valencia, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, de Castelló, i Filosofía y Letras, revista universitària de Madrid de la qual fou codirector els anys 1929 i 1930. També col·laborà a La Paraula Cristiana, Azor i Mundo Ilustrado, de Barcelona, així com a Mirador, on teoritzà sobre una nova pintura «noucentista» valenciana (1932). D’una banda, sempre fou proper a la cultura catalana, però de l’altra s’aproximà a la Falange en la immediata postguerra. Doctorat el 1940, fou catedràtic d’institut i la seva primera destinació va ser l’Institut de Segon Ensenyament d’Elx.

Es va centrar en la història i la filosofia, camps en què publicà llibres de text i diversos treballs originals, com ara El imperio hispánico bajo Felipe II (1927), Estancia en Valencia del rey don José I (València, 1929), «El valencià Jaume Rasquí: governador del Plata al segle xvi, segons la relació del seu viatge escrita per l’alferes Alonso Gómez de Santoya» (Barcelona, Estudis Universitaris Catalans, 1930; amb Presentació Campos, reeditat a València el 1987), Valencia bajo los franceses (València, 1932), San Vicente Ferrer en la política de su tiempo (Madrid, 1943), San Vicente Ferrer, apóstol de la paz (Barcelona, 1944), Valencia y el mariscal Suchet (València, 1955), La Junta Superior Gubernativa del Reino de Valencia en 1823 (València, 1965) i València contra Napoleó (1967). Tanmateix, també va fer notables incursions en la historiografia de l’art.
  En aquesta especialitat sobresurt el seu estudi «Repertori provisional dels gravats de Pere Pasqual Moles. Per a la història del gravat valencià» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana, 1933), que poc després amplià en un treball, destinat a la càtedra d’Elías Tormo a Madrid, que quedà inèdit més de mig segle fins que fou retrobat per Joan Bassegoda Nonell a l’Arxiu de l’Acadèmia de Sant Jordi; aquest text, valorat per Rosa M. Subirana mentre elaborava la seva monografia sobre Moles, aparegué aleshores amb el títol «Vida y obras del grabador Pedro Pascual Moles», que ocupà més de la meitat del primer número (1986) del Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona, entitat de la qual Genovés seria elegit acadèmic corresponent el 16 de desembre de 1987. La seva dedicació a Moles és la primera gran aportació erudita sobre el notable gravador i fundador de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, la Llotja, i l’autor encara hi pogué utilitzar documentació que després desapareixeria arran de la Guerra Civil. Publicà també «Salustiano Asenjo y sus cartas (con ilustraciones) a Cirilo Amorós», a Archivo de Arte Valenciano (València, 1985).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Biografia de Vicent Genovés Amorós al web de la Universitat Miguel Hernández d’Elx

Bibliografia sobre Vicent Genovés Amorós: Rosa M. Subirana i Rebull, Pasqual Pere Moles i Corones. València 1741 - Barcelona 1797 (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1990).


Francesc Fontbona

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors