Alsina Costabella, Laia
Barcelona, 6 de maig de 1986

Laia Alsina Costabella és llicenciada en història de l’art (2008), màster en patrimoni artístic a Catalunya (2009) i doctora en història de l’art (2015) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva tesi, que porta per títol Francesc Miquel i Badia (Barcelona 1840-1899): crític, tractadista i col·leccionista d’art i fou dirigida per Bonaventura Bassegoda i Hugas, va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude.
  Ha desenvolupat la seva experiència professional tant en l’àmbit privat com en el públic, concretament en els sectors del mercat de l’art i dels museus. S’ha dedicat a la taxació i la valoració d’obres d’art a la sala de subhastes Balclis de Barcelona, on es va especialitzar en arts decoratives i art asiàtic. També ha treballat al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), on ha col·laborat, des del Departament de Registre, en exposicions temporals i de col·lecció i en la gestió de préstecs d’obres del fons del museu.

Com a investigadora, s’ha especialitzat en la història del col·leccionisme, del mercat de l’art i de la crítica artística de finals del segle xix i principis del segle xx. Ha publicat «El llegat de Camil Fabra i Fontanills (1833-1902), primer marquès d’Alella, als museus de Barcelona» (Barcelona, 2018), resultat d’una ponència amb el mateix títol efectuada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) en el marc de la primera jornada Col·leccionistes que han fet museus (Barcelona, 2017), i «La colección de artes decorativas de Francisco Miquel y Badia (Barcelona, 1840-1899)», a Fernando Pérez Mulet i Immaculada Socias Batet (ed.), La dispersión de objetos de arte fuera de España en los siglos xix y xx (Barcelona i Cadis, 2011), publicació que recull les actes del seminari homònim en què va intervenir la biografiada. També ha realitzat altres ponències en la mateixa línia, com ara «Francisco Miquel y Badia y su compromiso con las artes decorativas», en el seminari Parlem de Miquel i Badia, crític d’art i col·leccionista de referència, organitzat per l’Associació per a l’Estudi del Moble al Museu del Disseny de Barcelona, i ha impartit una classe als alumnes del màster oficial Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic de la UAB que va dur per títol «El mercat de l’art. Una mirada a través de la sala de subhastes Balclis». Ha realitzat també un estudi aprofundit sobre la figura de l’antiquari i artista barceloní Francesc Llorens i Riu (1862-1927), amic de joventut de Santiago Rusiñol, ofertor i col·laborador assidu de la Junta de Museus i fuster de la catedral de Barcelona.
  En relació amb altres matèries, també ha publicat l’estudi «La ceràmica aplicada a l’arquitectura a Barcelona: des de l’edat mitjana fins al Romanticisme», a Francesc Fontbona (dir.), Les arts aplicades a Barcelona (Barcelona, 2018), i «La Galeria de Retrats de Catalans Il·lustres de l’Ajuntament de Barcelona», a Sergio Vila-Sanjuán (ed.), El palau de l’humanisme. Cent anys de bones lletres al Palau Requesens (Barcelona, 2017).