Va iniciar la carrera com a editor de la revista literària Transition de París i va ajudar a editar l’obra Work in progress de James Joyce. En el camp de l’art, Sweeney es va interessar per l’art contemporani i va esdevenir director del Departament de Pintura i Escultura del Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA) entre el 1945 i el 1946, on va organitzar una important exposició sobre Piet Mondrian. Més endavant, entre el 1952 i el 1959, fou director del Museu Guggenheim de la mateixa ciutat, coincidint amb el període de construcció de l’edifici de F. LL. Wright, el qual no li va agradar mai gaire perquè la seva potència arquitectònica eclipsava completament les obres. Amb tot, l’orientació que va donar a la col·lecció fomentant la presència de les avantguardes històriques i també de joves artistes internacionals, anant més enllà de la idea original de consagrar-lo únicament a l’art no objectual, va contribuir a l’èxit que té la institució actualment.
Entre el 1961 i el 1968 va ser director del Museu de Belles Arts de Houston, el qual va impulsar amb adquisicions importants i variades, com ara escultures de Rodin, obres de Calder o peces de l’antiga Grècia. Finalment, durant els primers anys de la dècada de 1970, Sweeney va formar part del comitè executiu del museu d’Israel a Jerusalem, com a assessor artístic.
Pel que fa a l’art català, es va centrar bàsicament en la figura de Joan Miró, artista present a les col·leccions del MoMA i del Guggenheim, sobre el qual va publicar una monografia important el 1941 i diversos articles en catàlegs d’exposicions i revistes especialitzades. També ha estudiat la figura d’Antoni Gaudí a través d’una monografia publicada el 1960. Quan va morir, tot just havia acabat d’escriure el text per a un llibre sobre el seu amic, l’escultor basc Eduardo Chillida, el qual es va publicar pòstumament. |
