Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Moreno Manzano, Salvador
Orizaba (Veracruz, Mèxic), 1916 - Mèxic, 1999

Àrees de treball: Art del segle xx

Salvador Moreno Manzano fou compositor, historiador de l’art i pintor. Estudià al Conservatori Nacional de Música de Mèxic i fou deixeble del compositor Carlos Chávez. Atret per la fama de Cristòfor Taltabull, estudià amb ell a Barcelona, la qual va visitar per primer cop el 1955. Des d’aleshores alternà la seva residència entre Mèxic i Barcelona. Té una obra considerable com a compositor —lieder i peces per a piano—, i en l’estrena al Liceu de la seva òpera Severino, el 1966, es produí el debut a Barcelona del tenor Plácido Domingo.

Tingué també una notable activitat pictòrica, centrada en natures mortes i quadres de flors, molt influïts per l’estil del seu amic Ramón Gaya. Com a historiador de l’art, publicà Ángeles músicos en México (Mèxic, 1957), però la seva principal aportació fou l’estudi molt documentat d’un aspecte important i força negligit, la presència fonamental i el mestratge d’artistes catalans a Mèxic durant el Romanticisme i en etapes posteriors. Ho feu en detallades monografies publicades per l’Institut d’Investigacions Estètiques de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on ell era investigador especial: El pintor Pelegrín Clavé (1966), El escultor Manuel Vilar (1969) o El pintor Antonio Fabrés (1981), artista pompier, col·laborador de Porfirio Díaz. En els tres casos es basà en molta documentació inèdita que ell mateix havia trobat, la publicació de la qual, en forma d’apèndixs dels seus llibres, també ha estat una aportació essencial i insospitada al coneixement general del Romanticisme artístic català. En el mateix sentit edità detalladament el Copiador de cartas y diario particular de Manuel Vilar, publicat a la mateixa universitat mexicana el 1979, any en què també publicà, a Barcelona, México. Viaje por su vida y su belleza. També s’ocupà de l’època d’aprenentatge a Barcelona de Pablo Picasso, de l’estada de Josep Cusachs a Mèxic, i de l’escultura neoclàssica mexicana. Va prologar el llibre del seu amic Francisco de la Maza, La erótica homosexual en Grecia y en Roma (Mèxic, Oasis, 1985). Fou un acadèmic molt actiu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, primer com a corresponent (1965) i després com a numerari (1980) fins que en va dimitir (1985). El seu discurs d’ingrés fou «La escultura en la Casa Lonja de Barcelona. Neoclasicismo y Romanticismo académico» (1983), que conté el catàleg escultòric de l’Acadèmia. Fou també membre corresponent de la Real Academia de San Fernando de Madrid i de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València, membre del patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, i membre honorari de l’Orfeó Català de Mèxic. Per totes aquestes activitats i per la seva tasca constant de foment de les relacions culturals catalanomexicanes, l’Ajuntament de Barcelona li dedicà un homenatge múltiple el 1995.

Bibliografia sobre Salvador Moreno Manzano:  Josep Maria Montaner, Talaia d’Amèrica (Barcelona, Columna, 1993) i Josep M. Mestres Quadreny, Tot recordant amics (Tarragona, Arola, 2007).


Francesc Fontbona

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors