Gabriel Llompart Moragues va ingressar el 1947 a l’ordre dels teatins, i el van ordenar prevere l’any 1953. Va cursar estudis de teologia a Roma i a Madrid. Es va doctorar l’any 1976 a la Universitat de Barcelona amb la tesi doctoral La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía publicada entre el 1977 i el 1980.
  Va ser membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, membre acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià (Palma), i corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Real Academia de la Historia. També és membre de la Reial Acadèmia d’Heràldica i Genealogia, i corresponent de la de Belles Arts de San Fernando (Madrid) i de la Verein für Volkskunde de Viena, membre de la Societat Arqueològica Lul·liana i membre de l’Associació Espanyola d’Etnologia i Folklore.
  S’ha interessat especialment per l’arqueologia balear, la iconografia i el folklore religiós, i va publicar nombrosos treballs a les revistes Traza y Baza, Analecta Sacra Tarraconensia, Mayurka i la revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Va col·laborar a Diario de Mallorca, El Día, Última Hora i al setmanari Brisas, i va redactar les veus dels artistes medievals a la Gran enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Illes Balears. La seva ingent bibliografia comprèn, entre articles i llibres, gairebé tres-centes publicacions que han estat recopilades almenys en dues ocasions als Quaderns de ca la Gran Cristiana del Museu de Mallorca (1989) i a la miscel·lània d’homenatge que li va dedicar la Revista Randa (2011).
  És ben sabut que és autor d’una gran obra erudita centrada sobretot en l’estudi de l’art i la iconografia religiosa, i també en les diverses manifestacions de la religiositat popular. Cal esmentar especialment Mallorca, però també altres àrees de la mediterrània i d’Europa.

De la nombrosa bibliografia publicada, cal destacar diversos grups temàtics. En un primer moment es va interessar per l’arqueologia balear: Aproximación a la historia de la prehistoria mallorquina, publicada el 1970 a la Historia de Mallorca (coordinada per Josep Mascaró Pasarius) i Bibliografía arqueológica de las Baleares (1961-1967) són algunes de les aportacions més rellevants. D’altra banda, la figura de Sant Gaietà el va motivar en treballs com ara Gaetano da Thiene (1450-1547). Estudios sobre un reformador religioso (1969), Dos estudios de iconografía italiana cayetanista (1975) i Estampas populares de san Cayetano en colecciones italianas. Fichas para un catálogo y reflexiones para una iconografía (1977-1978). Un altre camp d’investigació és la pintura popular dels exvots, amb un seguit de publicacions importants, com ara Las tablillas votivas del Puig de Pollensa (1972), Exvotos marineros (1984) i La Mallorca tradicional en los exvotos (1988). També ha quedat constatada en la seva bibliografia la coneixença dels betlems mallorquins, com ara Belenes conventuales mallorquines de los siglos xvii y xviii (1970), Belén monumental Napolitano. Siglo xviii (1980), El Belen mallorquín (1992) i El betlem monumental de les caputxines (1996). Un altre eix d’estudi que va conrear és la història de la cartografia illenca, com ara La cartografía mallorquina del siglo xv. Nuevos hitos y rutas (1973-1975), Los cartógrafos judíos de Mallorca (1989) i El testamento del cartógrafo Cresques Abraham y otros documentos familiares (1999-2000).
  A partir del 1982 va comença a recollir un bon nombre de treballs esparsos a la sèrie Entre la historia del arte y el folklore, folklore de Mallorca, folklore de Europa (1984) i Religiosidad popular, folklore de Mallorca, folklore de Europa (2001).
  La pintura gótica en Mallorca (1999) és una nova aportació i revisió de la seva tesi doctoral publicada, en la qual presenta un panorama molt complet de la pintura que van crear els artistes mallorquins des de finals del segle xiii fins a finals del segle xv, és la gran època d’esplendor de la pintura gòtica mallorquina. El pare Llompart estudia la nòmina completa d’artistes que van treballar en aquest període. Es tracta, doncs, d’aportacions molt valuoses al coneixement de l’art gòtic mallorquí, i també del context artístic i social de l’illa en els segles medievals. Va realitzar altres publicacions en col·laboració com ara, amb Joana Maria Palou, Nostra Dona santa Maria dins l’art mallorquí (1988); amb Maria Josep Mulet, Mallorca. Imatge fotogràfica i etnografia (1991); amb Joana Maria Palou i Josep Maria Pardo, Els López dins la pintura del segle xvi a Mallorca (1988), i va preparar l’edició de les Lleis Palatines (1991) conjuntament amb Miquel Pascual, Marcel Durliat i Llorenç Pérez. Va preparar i va portar a terme els catàlegs de diverses exposicions, com ara La pintura gótica en la corona de Aragón (1980) i Viatge al món medieval. Exposició pintura dispersa del Gòtic final (1350-1500) (1993).
  El 1989 va formar part de la Comissió d’Experts, juntament amb Maria Barceló Crespí, Joan Marí Cardona i Joan Hernández Móra, per a decidir el disseny definitiu de la bandera oficial de les Illes Balears. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull, i el 2006 va rebre del Consell de Mallorca el Premi Jaume II. Així mateix, la Federació Internacional de Pessebristes de Roma li va concedir el Premi de Difusió del Pessebre (2006).
  Les publicacions del Museu de Mallorca li van dedicar dos volums (2009-2010) titulats Els amics al pare Gabriel Llompart, miscel·lània in honorem, aplec de nous articles dedicats al pare Llompart que inclou la seva bibliografia revisada i actualitzada, en col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu a la qual va pertànyer com a soci d’honor.
  Com escrivien Els amics al pare Gabriel Llompart, l’historiador ha trescat arxius, biblioteques, museus i col·leccions, ha recollit documents, imatges, històries, oracions i dites, ha estat capdavanter a obrir vies d’investigació i ha publicat centenars de treballs d’erudició que demostren que no hi ha temes culturals secundaris, ni històries majors i menors, només història i cultura.
  L’aportació ingent que ha realitzat Gabriel Llompart per al coneixement de la història i de la cultura europees ha esdevingut una tasca de recerca extraordinària i un gran esforç per a la seva divulgació. És l’autor més citat i de consulta obligada en la història i la cultura de Mallorca.