Gabriel Julià Seguí és historiador i bibliòfil. De mare ferrerienca, la seva família s’instal·là a Menorca quan ell tenia cinc anys. Fou músic, i fundador de Joventuts Musicals. S’ha dedicat a escriure sobre diversos temes —especialment de música, però també d’ensenyament—, entre els quals destaca la història de l’art, cosa que el portà a la direcció del Museu Diocesà de Menorca, i a la presidència del Patrimoni de l’Església a Menorca. És cavaller del Capítol Noble de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem.

En el camp de les arts plàstiques és autor de diversos articles monogràfics a Revista de Menorca, Quaderns de Menorca, al setmanari El Iris o al diari Menorca, i molt especialment del llibre Les arts plàstiques a Menorca. Segles xiv-xix. Arquitectura, escultura, pintura (Ciutadella, Gabriel Julià, 1994), la síntesi més àmplia i completa sobre l’art menorquí; així com monografies sobre Els inicis del Barroc a Menorca. L’església del Socors de Ciutadella (Menorca, Nura, 1988), La Seu de Menorca. Aproximació històrica (Menorca, Nura, 1990), El pintor Josep R. Torrent i la seva obra (Ciutadella, Ajuntament de Ciutadella de Menorca, 2005) i Surgamus et aedificemus. Jaume Bagur Arnau (Menorca, Consell Insular, 2008), aquesta dedicada a un reconegut tallista i ebenista.
  Per la seva faceta musical, s’ha dedicat també a l’estudi dels orgues, camp en el qual ha publicat Joan Kyburz. Orguener de Menorca (Ciutadella, Joventuts Musicals, 1985), L’orgue barroc de l’església del Socors de Ciutadella (Ciutadella, Bisbat de Menorca, 2006), L’orgue de Maó. Algunes consideracions entorn del patrimoni cultural de l’església de Menorca (Maó, Ateneu Científic, Literari i Artístic, 1989), L’orgue de Santa Maria de Maó. Una història de dos segles (Menorca, Rotger, 2010) i Els orgues de les esglésies de Menorca (Menorca, Nura, 1989), amb una segona edició corregida i augmentada.