Gaspar Melchor de Jovellanos és una figura clau de la Il·lustració espanyola, amb una dimensió i un talent intel·lectual extraordinaris. Va conrear molts àmbits (economia, dret, educació, poesia, teatre i història, entre d’altres) i en tots va excel·lir. També va manifestar un gran interès per les belles arts: va col·leccionar obres, es va relacionar amb artistes i es va interessar pels monuments en els viatges que va fer per l’Estat espanyol. Així mateix, va col·laborar amb altres personalitats, com Ceán Bermúdez, per tal d’impulsar i fer realitat una història de l’art espanyol rigorosa, a l’altura de les que s’estaven elaborant en altres països. Entre altres aportacions, són dignes d’esment Elogio de las bellas artes (1781) i Elogio de Ventura Rodríguez (1790).
  Les idees polítiques avançades i renovadores de Jovellanos van provocar el recel dels conservadors i tradicionalistes que es van afanyar a allunyar-lo de l’escena política. El 1801 va ser detingut i conduït a Mallorca sota vigilància militar: primer a la Cartoixa de Valldemossa i després al castell de Bellver com a presoner, on va romandre fins al 1808.

Lluny de sumir-se en el desànim i la inactivitat, durant els sis anys d’estada a Bellver es va lliurar intensament a l’estudi i a l’escriptura. Després de reunir els materials necessaris, durant els dos darrers anys del seu sojorn (1806-1808) va redactar sis memòries o descripcions sobre els edificis més representatius del gòtic a Mallorca, conegudes actualment com «Memorias histórico-artísticas de arquitectura». Tres dels sis textos versen sobre el castell de Bellver, obra que coneixia pam a pam pel fet d’estar-hi confinat; els tres restants se centren en la catedral, la llotja i els dos principals convents medievals: el de Sant Francesc i el de Sant Domènec. Malgrat que cadascun té la seva pròpia entitat, l’autor els va concebre conjuntament com a parts d’un mateix treball. Aquests escrits anaven destinats a Ceán Bermúdez, aleshores ocupat en la redacció de les Noticias de los arquitectos y arquitectura de España; de fet, quan es va publicar l’obra ja es van donar a conèixer algunes de les dades aportades per Jovellanos en els seus manuscrits.
  Per a l’elaboració d’aquestes «descripcions», Jovellanos va haver de recórrer a l’ajut d’un grapat d’amics i col·laboradors que, sota el seu guiatge, li van proporcionar documents, llibres, descripcions, notes, dibuixos i tota la informació que ell, amb una intuïció insòlita, els demanava. El resultat són uns textos en els quals es combinen, sovint magistralment, informacions documentals, descripcions formals, així com valoracions tècniques i estructurals d’una maduresa inaudita per l’època, i que resulten encara suggestius per a una aproximació a les grans fàbriques gòtiques de Mallorca. Per la seva metodologia i rigor, però també per la precocitat que mostren en la valoració de l’arquitectura gòtica, les «descripcions» són reconegudes com a grans aportacions que depassen sobradament l’àmbit local i nacional, i es guanyen un lloc en la historiografia artística de la Il·lustració. Pel que fa a les seves publicacions, destaca l’obra Memorias histórico-artísticas de arquitectura (Madrid, Akal, 2013).