Pere Hereu Payet va acabar els estudis d’arquitectura l’any 1966 i és doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des del 1980. Ha exercit la seva activitat docent des del 1972 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) com a membre del Departament de Composició Arquitectònica de la UPC. N’ha estat professor titular des del 1984 fins al 1992 i catedràtic d’universitat des del 1992 fins a la seva jubilació l’any 2009. Va ser director del Departament de Composició Arquitectònica de la UPC des del 2002 fins al 2007, i director del programa de doctorat «Teoria i història de l’arquitectura» des del 2002 fins al 2007.
  Va ser investigador principal fins a la seva jubilació i posteriorment investigador de l’equip que, a partir de l’any 2007, ha estudiat el paper que ha exercit la formació del teixit residencial en la configuració de la ciutat de Barcelona al llarg del període comprès entre mitjan segle xix i la dècada de 1960. Aquests treballs es van realitzar dins del projectes de recerca HUM-64221 i HAR 201019160, atorgats pel Ministeri de Ciència i Investigació, i van tenir com a resultat les publicacions que es citen a continuació.

Ha publicat els llibres La Escuela de Amsterdam. Las asociaciones para la vivienda (Barcelona, ETSAB, 1978); L’arquitectura d’Elias Rogent (Barcelona, COAC, 1987); Vers una arquitectura nacional (Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 1987); Elies Rogent i Amat. Memòries, viatges i lliçons (Barcelona, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, 1990); Arquitectura i ciutat a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 (Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 1988); amb J. M. Montaner i J. Oliveras, Textos de arquitectura de la modernidad (Madrid, Nerea, 1994); Teoria de l’arquitectura. L’ordre i l’ornament (Barcelona, UPC, 1998); amb J. Oliveras, A. Paricio, C. Rodríguez i M. Rosselló, Les vivendes del Congrés Eucarístic de Barcelona, 1952-1962 (Barcelona, Iniciativa Digital Politècnica, 2011); amb J. Oliveras, A. Paricio, C. Rodríguez, M. Rosselló i J. Serra, El teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna. El cas de Barcelona. 1840-1936. Volum i. El teixit residencial en les operacions de creació d’habitatge dins de Ciutat Vella, 1840-1860 (Barcelona, Iniciativa Digital Politècnica, 2013); El teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna. El cas de Barcelona. 1840-1936. Volum ii. Les operacions de creació d’habitatges dins l’Eixample, 1860-1936 (Barcelona, Iniciativa Digital Politècnica, 2014), i El teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna. El cas de Barcelona, 1840-1936. Volum iii. De la Ciutat Vella a l’Eixample. Mirades complementàries (Barcelona, Iniciativa Digital Politècnica, 2015).
  També ha publicat els capítols de llibre «Introducció», «L’arquitectura de l’Exposició» i, amb J. Rosell, «La creació de l’Exposició: crònica dels esdeveniments», a Arquitectura i ciutat a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 (Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 1988); «L’edifici de la Universitat de Barcelona, testimoni de l’urbanisme del seu moment històric» i «L’arquitectura de la Universitat de Barcelona», a Elies Rogent i la Universitat de Barcelona (Barcelona, Generalitat de Catalunya / Universitat de Barcelona, 1988); amb J. M. Montaner i A. Ramon, «La zona del Palau Menor a Barcelona», a Història urbana del Pla de Barcelona. Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1990); «La idea d’arquitectura a l’Escola que Gaudí conegué», a Gaudí i el seu temps (Barcelona, Barcanova, 1990); «L’arquitectura retroba l’Edat Mitjana», a El Romanticisme a Catalunya (Barcelona, ECSA / Generalitat de Catalunya, 1999), i «Els anys d’aprenentatge d’Antoni Gaudí», a Miscel·lània Gaudí (Barcelona, Ajuntament de Barcelona / Planeta, 2002).
  Finalment, ha publicat els articles de revista següents: amb I. de Solà-Morales, «Miseria de la arquitectura» (CAU, Barcelona, 1978); «Johannes Duiker (1870-1935)» (Jano-Arquitectura, Barcelona, 1978); «L’espai com a categoria estètica» (Annals, 1987); «El color en la arquitectura de la modernidad» (Arquitectura, 1989); «Lujo e interior burgués en la segunda mitad del siglo xix» (Anales de Arquitectura. Universidad de Valladolid, Valladolid, 1990), i «La victòria sobre la nit: l’alba del modern a “Le ventre de Paris”» (DC. Revista de Crítica Arquitectònica, Barcelona, 2004).