Francesc Guasch era fill de Valls però als vuit anys la família es va establir a Tarragona, ciutat on va fer els seus primers estudis, i des del 1878, ja a Barcelona, va ingressar a l’Escola de la Llotja, on va tenir com a mestres Claudi Lorenzale, Lluís Rigalt i Antoni Caba. El 1884 va passar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid, on va ser alumne de Carlos de Haes. El 1886 la Diputació de Tarragona el va pensionar per anar a Roma, on va residir durant tres anys. El 1888 va tornar puntualment a Barcelona per a casar-se amb la també pintora Emília Coranty i Llurià (1862-1944). El nou matrimoni va anar a residir a Roma, on va completar la seva formació mitjançant les beques obtingudes, la de la Diputació de Tarragona per a Francesc Guasch i una altra per a Emília Coranty de la Diputació de Barcelona. El 1889 es va traslladar a París amb motiu de l’Exposició Universal, i amb la intenció d’establir la seva residència a la ciutat, però una malaltia el va obligar a retornar a Valls, on va completar la convalescència. Un cop refet, el matrimoni es va instal·lar a Barcelona, on Francesc Guasch va exercir la seva professió amb la participació a diverses exposicions col·lectives, com ara la novena exposició a la Sala Parés el 1891. Aquesta dedicació a la pintura va ser complementada amb tasques d’ensenyament particular de les arts, que també va exercir la seva esposa. El 1903 es va presentar a unes oposicions de tècnic auxiliar amb la categoria d’oficial segon dels aleshores anomenats «museus artístics municipals», plaça que va obtenir i que tenia una retribució de dues mil pessetes anuals, les quals van augmentar fins a tres mil el gener del 1907. L’1 de juny de 1918 va ser adscrit amb la mateixa categoria funcionarial a la Secció d’Art Contemporani que tenia la seva seu al Palau de Belles Arts. Finalment, l’1 d’abril de 1921 va promocionar a la plaça de conservador del Palau (3.900 pessetes anuals) per haver quedat vacant aquest lloc de treball per defunció de Fèlix Rich i Ardèvol, nomenament que va ser ja signat per Joaquim Folch i Torres, nou director dels museus després de la jubilació de Carles Bofarull (el director anterior) el 1920.
  Francesc Guasch Homs va morir sobtadament a les deu de la nit del 12 de setembre de 1923 a la casa del carrer Babilònia, núm. 9 (actualment, carrer de la Ciutat de Balaguer, núm. 17, al barri de Sant Gervasi), on residia en una torre amb jardí, el solar de la qual ara l’ocupa l’edifici de l’Escola de Llotja. Aquesta residència i altres deixes van ser llegades per Emília Coranty, en el seu testament del 1929, a l’Escola Oficial d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona per a promoure la formació dels joves artistes, i per això existeix encara avui la Fundació Guasch-Coranty, amb seu a la Facultat de Belles Arts, que dota anualment quatre beques per promoure la creació artística i un premi internacional de pintura que s’atorga cada tres anys.

Dos anys després de la seva mort, el 1925, la seva vídua segurament va patrocinar a la impremta La Renaixensa la publicació d’un fullet anònim amb dades biogràfiques, reproducció d’obres seves en dibuix i pintura i un parell dels seus escrits periodístics juvenils publicats a La Ilustración Católica de Madrid i a La Dinastía de Barcelona. És en aquest document en què es relacionen les obres de les quals va ser redactor com a tècnic dels museus i que van aparèixer majoritàriament sense signar. Es diu literalment: «Fue autor de los catálogos de las Exposiciones de Arte de Barcelona de 1907, 1910, 1911, 1918, y de los correspondientes al Museo de Bellas Artes y sección de Tejidos de los Museos Arqueológicos Municipales de esta ciudad». És a dir, va ser el responsable de la confecció del catàleg de la V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas (Barcelona, Imprenta de Henrich y Cía., 1907); del de l’Exposición de retratos y dibujos antiguos y modernos. Catálogo ilustrado (Barcelona, Imprenta de Henrich y Cía., 1910); del de la VI Exposición Internacional de Arte (Barcelona, Establecimiento Gráfico Thomas, 1911); del de l’Exposició d’art. Catàleg il·lustrat (Barcelona, Establiment Gràfic Thomas, 1918); del Catálogo del Museo de Bellas Artes (Arte Contemporáneo) (Barcelona, Sucesores de Henrich y Cía., 1926). En aquest darrer títol, que apareix pòstum, ja hi constava la seva participació d’autoria, juntament amb la d’Esteve Batlle Ametlló, que era el nou conservador del Palau, donat que se li atribueixen al primer las «Papeletas de inventario», i al segon la «Redacción y notas biográficas». Però segurament la notícia més destacada del fullet esmentat és la identificació de la seva autoria del Catálogo de la Sección de Tejidos, Bordados y Encajes del Museo de Arte Decorativo y Arqueológico (Barcelona, Imprenta Sucesor de F. Sánchez, 1906). Es tracta d’un treball que no és merament recopilatori, sinó que exigeix un treball d’estudi i una classificació experta, que evidencia la seva condició d’historiador de l’art, en aquest cas de les arts tèxtils. En la introducció del volum, s’ofereix una breu síntesi de la història del teixit, però perfectament documentada amb la bibliografia internacional aleshores disponible. Es cataloguen i es descriuen set-centes setanta-cinc peces originals i cent noranta-cinc reproduccions modernes. Per aquest motiu, el fullet necrològic glossat li dedica elogis: «Por su constante labor artística y biográfica, así como por su extensa cultura, bien puede señalarse como uno de los principales clasificadores de nuestras joyas de arte, logrando adquirir con sus estudios y visita a los principales Museos de Europa, un caudal inmenso de conocimientos en la historia de la arqueología». Cal recordar, a més, que aquest va ser el primer catàleg crític del fons dels museus de Barcelona, donat que el també anònim Catálogo del Museo de Bellas Artes de Barcelona (Barcelona, Imprenta Sucesor de F. Sánchez, 1906) publicat el mateix any i que donava raó de 374 pintures, 351 dibuixos i 81 escultures disposades al Palau de Belles Arts, es limitava a donar autories, títols, mides i tècnica de les obres. No debades les arts tèxtils antigues van ser molt apreciades pels afeccionats del segle xix, com acrediten les prestigioses col·leccions de Francesc Miquel i Badia i Josep Pascó, entre d’altres. Per aquest motiu, no hauria de sorprendre que els teixits fossin l’objecte d’estudi per part dels primers experts dels museus de Barcelona.

Bibliografia sobre Francesc Guasch Homs: Arxiu Contemporani de Barcelona, Expedient de personal n. 2683; Francisco Guasch Homs 1861-1923 (Barcelona, Imprenta La Renaixensa, 1925), i Daniel Ventura i Solé, Francesc Guasch Homs artista pintor (Valls 1861 - Barcelona 1923) Emília Coranty i Llurià artista pintora (Barcelona 1862 - Barcelona 1944) (Valls, Gràfiques Moncunill, 1985).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Fundació Guasch Coranty