Alice Wilson Frothingham desenvolupà la seva carrera íntegrament a la Hispanic Society of America (HSA) de Nova York. Aquesta institució, creada l’any 1904 per Archer Milton Huntington (Nova York, 1870 - Bethel, Connecticut, 1955), és des de llavors una biblioteca i un museu destinat a l’estudi de l’art i la història de l’Estat espanyol, Portugal i l’Amèrica Llatina.
  A. W. Frothingham formà part del conjunt de bibliotecàries que el fundador de la institució contractà per dur a terme la sistematització i l’estudi dels fons bibliogràfics que havia adquirit, cosa que prioritzà abans d’iniciar les tasques de documentació de les seves col·leccions artístiques. Així, la jove bibliotecària, formada a la Universitat de Boston, entrà a formar part de l’equip de la HSA l’any 1925, juntament amb un ampli estol de bibliotecàries, moltes d’elles amb una discapacitat sensorial i formades a l’Escola de Lexington per a Sords. Aquest equip gairebé exclusivament femení treballà des del final de la primera dècada del segle xx fins al principi de la dècada de 1970, i moltes d’elles, com va ser el seu cas, esdevingueren conservadores de la institució. Frothingham va ser nombrada conservadora de les col·leccions de ceràmica i vidre l’any 1928 i desenvolupà aquesta tasca fins que es jubilà el 1968, situació que no frenà la seva vinculació amb diversos projectes dins la institució on seguí col·laborant i publicant fins a ben entrada la dècada de 1970.
  El seu nomenament com a conservadora fou el resultat dels treballs publicats en les col·leccions d’arts decoratives, des de la seva incorporació a l’equip de documentalistes de la HSA fins a la seva especialització en els àmbits de la ceràmica i del vidre, la qual cosa significà un important reconeixement al seu treball si es té en compte que la col·lecció de ceràmica és una de les més importants a nivell internacional per la seva qualitat, diversitat i volum. Seguint la política de formació dels seus tècnics i per tal d’afavorir l’estudi i la publicació de diverses monografies, la HSA en facilità el desplaçament diverses vegades a França, Itàlia i Espanya, on va poder entrar en contacte amb diverses col·leccions públiques i privades, així com amb diversos historiadors de l’art com Joan Ainaud o Josep Gudiol, que l’ajudaren i orientaren en les seves investigacions.

La seva dedicació a l’estudi de la història de la ceràmica i del vidre espanyols li valgueren diversos reconeixements, com la Medalla Mitre d’aquesta institució, l’any 1940, o la Medalla al mèrit de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando l’any 1972. L’acadèmia espanyola reconeixia d’aquesta manera la seva tasca indiscutible en la difusió internacional de les arts decoratives hispàniques. I és que molts dels seus estudis significaren no només una primera aproximació general al coneixement d’algunes matèries dins aquestes àrees de coneixement, sinó que foren fins a finals del segle xx les úniques publicades en anglès, la qual cosa en facilitava la difusió internacional, element del qual ha estat endèmicament mancada la nostra historiografia fins a temps recents. Dins l’ampli catàleg dels estudis de ceràmica que publicà, cal destacar Talavera pottery (1944), Lustre ware of Spain (1951) i Tile panels of Spain, 1500-1650 (1969). En els tres casos la historiadora de l’art aportà noves idees sobre la matèria, a més d’un ampli catàleg d’objectes que ampliaven el registre dels conservats per la HSA i es convertiren en llibres de referència, de manera que ajudà a impulsar la catalogació dels exemplars conservats en diverses col·leccions públiques i privades fora de les nostres fronteres.
  En l’àmbit del vidre, Frothingham se centrà sovint en la historiografia hispànica, en els estudis de Luis Pérez Bueno, Josep Gudiol i Cunill, Joaquim Folch i Torres (que era membre de la HSA des del 1935) i Josep Gudiol i Ricart. Malgrat el que es podria veure com una manca d’aportació d’importants novetats, els seus treballs Hispanic glass, with examples in the collection of the Hispanic Society of America (1941) i Barcelona glass in Venetian style (1956) agruparen per primera vegada els coneixements en aquest àmbit i dotaren a la història del vidre a casa nostra d’un correcte estat de la qüestió i, com en el cas dels estudis de ceràmica, significaren una eina imprescindible per a la difusió en l’àmbit internacional.

Bibliografia sobre Alice Wilson Frothingham: A tribute to Alice Wilson Frothingham (Nova York, The Hispanic Society of America, febrer 1977).