Des del 1995 ha desenvolupat la recerca en el marc de set projectes d’investigació, desenvolupament i innovació, vinculats en bona mesura al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i centrats en l’estudi de l’art de la baixa edat mitjana en l’àmbit de la corona d’Aragó. Actualment és l’investigador principal del projecte Arquitectura gòtica en la corona de Aragón. La concepción del espacio y su ornato.
Des de la realització de la tesi de llicenciatura, publicada amb el títol L’argenteria sacra a les esglésies de Mallorca (Palma, 1991), les arts sumptuàries de l’època gòtica —i més específicament l’orfebreria— han estat prioritàries en la seva recerca. Ha participat en tres edicions de les jornades d’estudi sobre els esmalts translúcids, organitzades per l’Escola Normal Superior de Pisa, i les seves aportacions es recullen en els Annali que publica aquesta institució (1994, 1997 i 2003). Darrerament s’ha interessat per l’orfebreria i la joieria cortesanes de l’entorn del 1400 i per la circulació dels orfebres en els anys del canvi de segle, un aspecte sobre el qual va aprofundir durant una estada a París (2013) com a investigador convidat (chercheur invité) de l’Institut Nacional d’Història de l’Art (INHA). Els resultats d’aquestes investigacions es troben en catàlegs d’exposicions, com ara Catalunya 1400 (2012), i en diverses publicacions de caire nacional i internacional. L’orfebreria curial d’Alfons el Magnànim —i en especial la de caràcter emblemàtic— també ha estat objecte de dues aportacions recents (Madrid, 2014; Florència, 2016). Els estudis duts a terme sobre les peces d’orfebreria conservades a la Generalitat de Catalunya i sobre alguns dels argenters de més renom que van treballar per a la institució es troben en el llibre col·lectiu, M. Carbonell (dir.), El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura, 2 v. (Barcelona, 2015).
D’ençà de la realització de la tesi doctoral, l’arquitectura i la construcció gòtiques han estat un dels altres eixos prioritaris de la seva recerca. A banda de la publicació de la tesi doctoral L’obra de la Seu. El procés de construcció de la catedral de Mallorca en el tres-cents (Palma, 1997; reed. 1999), les seves investigacions successives sobre la catedral i altres construccions importants de Mallorca s’han donat a conèixer en articles de revista i en les actes de simposis nacionals i internacionals. Un dels temes que darrerament han centrat el seu interès ha estat la formació i la trajectòria professional del gran mestre mallorquí Guillem Sagrera, al qual ha dedicat diversos articles.
De manera més puntual també s’ha interessat per l’estudi estructural i decoratiu dels teginats d’època medieval i moderna. Membre del grup Ligna.cat (2004), les recerques fetes en aquest àmbit s’han beneficiat de la participació en el projecte internacional Charpentes méditerranéennes (Laboratoire de Médiévistique Occidentale de Paris, París, 2006-2013), que tracta l’estudi dels teginats en l’arc geogràfic que va de Gènova a Barcelona. Així mateix, va gaudir d’un projecte de recerca finançat pel Centre d’Estudis Històrics d’Obres Públiques i Urbanisme (CEHOPU) l’any 2009. Ha participat en diversos seminaris i jornades d’estudis, organitzats per l’Association Internationale de Recherche sur les Charpentes et Plafonds Peints Médiévaux (RCPPM) i va ser un dels organitzadors de l’encontre realitzat a Perpinyà-Vic l’any 2010.
Interessat també en qüestions historiogràfiques, la seva aportació més rellevant en aquest camp és l’edició i l’estudi —juntament amb D. Crespo— de les Memorias histórico-artísticas de arquitectura que Jovellanos va escriure a començament del segle xix sobre les principals edificacions gòtiques de Mallorca (Madrid, 2013). |
