Delphine Fitz Darby va estudiar a la universitat femenina Bryn Mawr College, a Bryn Mawr (Pennsilvània, EUA). Va ser una de les més significatives estudioses de la pintura valenciana a inicis del segle xx. La seva producció va estar en la línia d’interès per l’art espanyol que es vivia al territori americà, gràcies a l’empenta, entre d’altres, de Chandler Rathfon Post i de la seva directora de tesi, la medievalista Georgiana Goddard King (1871-1939), amb qui Darby va mantenir correspondència del 1920 fins a l’any de la mort de King. Aquesta correspondència es pot consultar als arxius d’aquesta universitat de Bryn Mawr.

Va ser professora d’art (instructor in art) al Wellesley College, universitat femenina de Boston (Massachusetts, EUA) i al College Park (Universitat de Maryland). Es va especialitzar en la producció pictòrica de Francesc Ribalta, com ara Francisco Ribalta and his school (Cambridge, Harvard University Press, 1938), una ampliació i revisió de la seva tesi doctoral defensada el 1929 al Bryn Mawr College; Jusepe Ribera, del qual va publicar diversos articles, i per últim, Joan Sariñena, com ara Juan de Sariñena y sus colegas (València, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1967), obres traduïdes a diverses llengües.
  Va fer part del seu treball de recerca a València i a Madrid, on no només va consultar les principals pinacoteques, sinó també els col·leccionistes particulars, fet diferenciador del seu treball en el moment en què va ser escrit, rebent l’ajuda d’il·lustres investigadors com ara Elías Tormo i Manuel Gómez Moreno.
  La seva recerca va ser important per l’atribució de diverses obres dels autors citats (i d’altres de la seva escola, com ara Vicent Gosalbo o Urbano Fos), però, sobretot per les seves reflexions sobre la irrupció del clarobscurisme, així com del caravaggisme al llevant peninsular. Va ser una de les primeres que va trencar el pensament monolític que només mirava cap a Caravaggio com la via principal de renovació, exposant les diverses tendències que es van aglutinar i barrejar per a la seva evolució, mostrant el valor de la pintura veneciana en aquest procés. Per això mateix Ribalta i Sariñena van ser els principals objectes d’estudi, autors que fins a aquell moment havien sigut estudiats de manera molt superficial. De fet, malgrat que diverses atribucions o idees exposades en els seus textos han estat ja matisades, continua sent una autora de referència en l’estudi dels inicis del Barroc a terres valencianes.
  Apareix al «Legacy Wall» del 1990 del Berea College (Kentucky, EUA). Apareix també com a donant de The Seamen’s Church Institute l’any 1990. L’any 2002 es va llegar la seva biblioteca d’art a la biblioteca del Bryn Mawr. Apareix també com a donant d’una col·lecció de fotografies a la Historical Society of Pennsilvània. Està enterrada al cementiri del West Laurel Hill, a Bala Cynwyd, comtat de Montgomery, Pennsilvània.