Com a investigadora, s’ha especialitzat en l’escultura catalana del segle xix, i l’objecte d’estudi de la seva tesi doctoral fou figura de l’escultor igualadí Josep Campeny Santamaria (1858-1922). També entre el 2002 i 2008 ha treballat l’escultura funerària als cementiris de Poblenou i Montjuïc per Cementiris de Barcelona.
És coautora dels llibres «Art i arquitectura», a Barcelona a través dels seus cementiris. Un passeig pel cementiri de Poblenou (Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Serveis Funeraris de Barcelona, 2004) i «El patrimoni artístic del cementiri. Ruta principal», a El cementiri de Montjuïc. Somnis de Barcelona (Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Cementiris de Barcelona SA, 2008).
Ha col·laborat amb «El monument a Colom a Santo Domingo», a L’art català al món. Història de l’art català (Barcelona, Edicions 62, 2007); el Diccionario biográfico español (Madrid, Real Academia de la Historia, 2011); a Art públic de Barcelona (Barcelona, Àmbit i Ajuntament de Barcelona, 2009), i en el sistema d’informació del Museu Virtual de l’Art Públic de Barcelona (bcn.cat/Artpúblic), en la confecció de comentaris d’obres i conjunts escultòrics en la via pública, parcs, jardins i cementiris de Barcelona.
Ha participat en congressos organitzats pel Comité Español de Història del Arte (CEHA) amb les comunicacions «La escultura funeraria de Josep Campeny Santamaria» (Màlaga, 2002); «La documentación gráfica en la en la prensa de finales del siglo xix en relación a la obra escultórica de Josep Campeny Santamaría (1858-1922)» (Palma, 2004); «El tema de la lucha de animales en la escultura de Josep Campeny Santamaría (Igualada, 1858 - Barcelona, 1922» (Las Palmas, 2006); «La indumentaria de luto de finales del siglo xix y principios del xx» (Múrcia, 2008), i «La ciudad de Barcelona y la obra escultórica de Rafael Atché» (Santiago de Compostel·la, 2010).
Ha publicat els articles «Josep Campeny Santamaria» (Revista d’Igualada, Igualada, Associació Revista d’Igualada, setembre 2001); «El dibuixant Albert Mestre i Moragas (1891-1973)» i «L’escultor Rafael Atché» (Butlletí del Reial Cercle Artístic, Barcelona, 2008 i 2009). Des de l’any 2010 és membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art. |