José Caruana i Reig, baró de San Petrillo, erudit valencià, va ser mariner i va arribar a ser capità de fragata de la Real Armada. José Caruana y Reig de Lairó y Barrio era conegut pel títol nobiliari de baró de San Petrillo, pel seu matrimoni amb la X baronessa María Vicenta Gómez de Barreda y Salvador, i amb ell va signar la major part dels seus textos. Quan es va retirar de la marina, sobretot a partir del 1931, va dedicar els estudis i les publicacions a nombrosos temes relacionats amb la història i la genealogia, la qual l’apassionava i, com a conseqüència, les relacions històriques i genealògiques amb l’art valencià. Amb anterioritat s’havia interessat per la vida cultural de la ciutat i va ocupar diversos càrrecs a les institucions més significatives. Va ser director del Centre de Cultura Valenciana (des del 1920), acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València (1940), i va arribar a ser tinent d’alcalde de València.

Pel que fa a les aportacions a la història de l’art valencià, hi ha una sèrie de textos que han tingut una absoluta importància per a la comprensió de la pintura valenciana medieval. D’una banda, la sèrie de treballs publicats amb el títol Filiación histórica de los primitivos valencianos (1932, 1933, 1934, 1936 i 1941), en el qual s’analitzen retaules gòtics destacats a partir dels possibles comitents. D’altra banda, tota una sèrie dedicada a capelles parroquials que també ha permès centrar cronologies i patrons d’aquestes, com ara Las capillas parroquiales. Sus blasones y sus patronos (1942, 1943 i 1944). Pel que fa a les aproximacions a la història de l’escultura, destaca el text sobre El doble sepulcro de los Boil (1920), discurs d’ingrés al Centre de Cultura Valenciana i Las piedras blasonadas del Museo y Academia de San Carlos (1925). També es va interessar per l’arquitectura medieval valenciana, tal com demostra el tema del discurs d’ingrés llegit a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, Las casonas solariegas (1940), en el qual s’analitzen alguns dels principals palaus de la ciutat. Així mateix també va participar en la redacció de textos que tenien com a finalitat la salvaguarda d’edificis històrics, en valora els mèrits i els cataloga com a monuments historicoartístics. Entre aquests informes, cal destacar el realitzat en col·laboració amb l’arquitecte Manuel Cortina, sobre els Banys de l’Almirall, intitulat La casa y los Baños del Almirante de Valencia (1943).
  Sobre la pintura en època moderna, les seves aportacions se centren en l’anàlisi de les pintures murals de la Sala Nova de la casa de la diputació, publicades com a Las pinturas de la Generalitat Valenciana (1944). En altres aspectes artístics, cal esmentar la sèrie sobre el Medallero valenciano o catálogo de medallas (1952, 1953 i 1954), una exhaustiva compilació de medalles d’una àmplia cronologia, referents a tot tipus de persones, proclamacions, festes, certàmens i confraries, entre d’altres, la qual destaca per la inclusió d’abundants fotografies.
  Com a numismàtic, és de gran importància la seva obra Medallero Valenciano, publicada en diferents eixides de la revista Archivo de Arte Valenciano, editada per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i entre els anys 1931 i el 1957, quan es publicà el seu darrer lliurament, ja pòstumament. Es tracta d’un treball sistemàtic de catalogació i documentació de les medalles valencianes commemoratives amb nombroses dades d’arxiu i elements per a la datació. L’obra recull 327 medalles, amb l’afegit de moltes varietats i també alguns llistats d’altres sèries de peces no tan pròpiament commemoratives, com ara les de premi donades per diferents corporacions o els distintius professionals o bé honorífics. Tot i que recull algunes medalles que no tenen res a veure amb València en concret, es tracta de l’únic estudi sistemàtic de medallística de l’àmbit català fet fins a finals del segle xx.

Bibliografia sobre José Caruana i Reig: Francisco Almela y Vives, Biobibliografía de don José Caruana Reig, Barón de san Petrillo (València, Ajuntament de València, 1956).