Com a historiador, es va dedicar sobretot a l’estudi de la Catalunya de la baixa edat mitjana. Se’l considera un dels primers estudiosos de la demografia catalana d’aquest període, i són importants també les nombroses publicacions dedicades al monestir de Santes Creus, que va ser sempre un dels focus d’atenció particular de la seva recerca. Així mateix, va dedicar diversos articles a l’urbanisme i a la història econòmica, sobretot, de la ciutat de Barcelona. En relació amb la història de l’art, es va ocupar més especialment de l’època romànica i va estar llargament vinculat a la societat Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, que va presidir entre el 1983 i el 1999, i va ser el responsable de la revista Lambard. És autor, sobretot, d’articles dedicats a l’estudi històric i arquitectònic d’esglésies i castells catalans, però també d’aproximacions, més ocasionals, a la pintura romànica, a les arts sumptuàries o a la iconografia, així com de reflexió terminològica. Va ser membre del consell assessor de l’obra enciclopèdica Catalunya romànica i director del Centre d’Art Romànic Català ARCAT (1985-2008).
Entre les seves publicacions històriques més destacades es poden esmentar la biografia del rei Alfons el Cast (1960), dins el volum Els primers comtes-reis de la col·lecció «Biografies Catalanes», a Expansió catalana per la Mediterrània (1967), Els mercaders catalans i l’illa de Sardenya (1984) o Reial monestir de Santes Creus. Guia històrica i arquitectònica (1997). Pel que fa a la història de l’art, és autor d’un Diccionari d’arquitectura romànica catalana (2006) en col·laboració amb M. T. Matas, així com de diversos llibres, com ara El romànic de la Vall d’Àneu (2005), Les esglésies romàniques de la Vall de Cardós (2007) i Les esglésies romàniques des de Sant Pere del Burgal a la Vall d’Àssua (2008), en col·laboració també amb M. T. Matas i amb J. M. Palau Baudell. |
