Damià Martínez Latorre és doctor cum laude en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona i és cap de l’Àrea de Programes Públics de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Anteriorment fou director de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull (2013-2016), cap de l’Àrea de Programes Públics del Museu Nacional d’Art de Catalunya (2008-2013), responsable de les exposicions temporals i itinerants de la Fundació Caixa Catalunya a La Pedrera (2005-2008) i coordinador de projectes expositius d’art en l’àmbit de l’empresa privada per a diverses institucions (2001-2005).

Com a investigador, s’ha dedicat a l’estudi de la introducció del Renaixement a Catalunya i a Espanya, especialment en l’àmbit de l’arquitectura i les fortificacions, amb la seva tesi doctoral Giovan Battista Calvi. Ingeniero de las fortificaciones de Carlos V y Felipe II (1552-1565) (Madrid, Ministerio de Defensa, 2006). Ha publicat diversos articles que investiguen el paper jugat per aquest prestigiós enginyer (deixeble del cèlebre Antonio da Sangallo el Jove) en obres de fortificació a Barcelona, Roses, Maó, Perpinyà i Eivissa, entre molts altres indrets, així com la seva relació amb un conjunt important de mestres d’obres catalans (Bartomeu Sabater, Bartomeu Roig o Rafael Coll).