Jacint Berenguer i Casal és llicenciat en dret i llicenciat en humanitats. Ha estat advocat en exercici (1966-2011) i té el Premi Degà Ramon d’Abadal, del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1967). És membre corresponent a Andorra de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (des del 2017).
  Té una forta dedicació als temes artístics i és col·leccionista d’obres dels artistes del Noucentisme crític (com ara Nogués i Humbert), dels pintors i escultors de l’anomenada generació del 1917 (com ara Benet, Mompou, Serra, Bosch-Roger, Gussinyé, Fenosa, Granyer i Viladomat) i dels de la generació objectivista subsegüent (Amat, Villà, Figueras, Prim, Sanvisens, Jansana, Roca-Sastre, Mundó i Busom, entre d’altres).
  Ha estat cofundador de la Fundació Rafael Benet (1989) i secretari del seu Patronat (des del 1989), membre del Jurat del Premi de Pintura Jove organitzat per la Sala Parés de Barcelona (1994) i membre del Jurat dels Premis de Pintura organitzats pel Cercle de les Arts i les Lletres de les Valls d’Andorra (1995-2005). És cofundador de la Fundació Apel·les Fenosa (1998) i membre del seu Patronat (des del 1998), secretari del Patronat de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic (des del 2010) i membre dels patronats de la Fundació Salvador Alibau (des del 2010) i de la Fundació Xavier Nogués (des del 2012).

És responsable de l’edició dels Quaderns Rafael Benet que publica la Fundació Rafael Benet (des del 1998), en els quals ha publicat també diversos treballs, com ara «Rafael Benet a Andorra» (Quaderns Rafael Benet, Barcelona, juny 1999); «El perquè d’aquest Quadern» (Quaderns Rafael Benet, desembre 2000); «En record d’un home íntegre» (Quaderns Rafael Benet, Barcelona, desembre 2001); «El Quadern núm. 10» (Quaderns Rafael Benet, Barcelona, juny 2003); «Vint-i-cinc anys després» (Quaderns Rafael Benet, Barcelona, juny 2004); «Nova embranzida a l’obra benetiana» (Quaderns Rafael Benet, Barcelona, desembre 2008); «Rafael Benet i Narcís Casal. Una amistat entranyable» (Quaderns Rafael Benet, Barcelona, desembre 2013); «Benet al Museu Rigau de Perpinyà» (Quaderns Rafael Benet, Barcelona, 2014), i «En record d’Anna Benet» (Quaderns Rafael Benet, Barcelona, 2015).
  Ell mateix ha publicat diversos treballs sobre temes artístics en altres tribunes, com ara «IV Festival Internacional de la Veu Infantil a San Marino - 1965» (Neu, Andorra, 2a època, març-abril 1966); «L’obra ben feta», sobre l’exposició «El Noucentisme, un projecte de modernitat» (Apaexpres, Barcelona, gener-febrer 1995); Introducció al catàleg de l’exposició «Rafael Benet» (Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat i Caixa de Terrassa, 1997); «Rafael Benet i Andorra» (Crèdit Avui, Andorra, setembre 1997); fitxes tècniques de les pintures reproduïdes al catàleg de l’exposició «Cinquanta anys, cinquanta obres» (Andorra, Credit Andorrà, 1999); «Deux vieux amis: Benet et Fenosa» (Cahiers Fenosa, París, Association des Amis d’Apel·les Fenosa, 2007); «Nous aires», pròleg a Cròniques d’art a La Veu de Catalunya, 1930-1931, de Rafael Benet (Barcelona, Fundació Rafael Benet, 2008); nota biogràfica al catàleg del fons fotogràfic «Narcís Casal i Vall» (Andorra, Arxiu Nacional d’Andorra, 2015), i «Rafael Benet i el patrimoni artístic andorrà. Unes reflexions crítico-històriques inèdites» (Quaderns d’Estudis Andorrans, Andorra, Cercle de les Arts i les Lletres de les Valls d’Andorra, 2017).
  A part de la seva dedicació a l’art, s’ha dedicat també a la recerca històrica, com ara Un estudi sobre l’austriacista Francesc Busquets i Mitjans (Barcelona, edició d’autor, 2002), «Els oficials de l’exèrcit austriacista a l’exili. El cas de Francesc Busquets i Mitjans» (Pedralbes. Revista d’Història Moderna, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2012) i Francesc Busquets i Mitjans. Coronel d’infanteria i exiliat austriacista (Barcelona, Rafael Dalmau, 2014).