Josep Maria Bayarri Hurtado era escultor, escriptor i poeta. Pare del també escultor Nassio Bayarri, va iniciar la seva formació artística com a aprenent en el taller d’escultura dels germans Capuz Julio, alhora que compaginava el treball d’impremta en el periòdic El Correu de València. Aquesta faceta li va permetre conèixer el periodista, escriptor i cineasta Maximiliano Thous, així com conrear la poesia, a través de la qual s’observa una forta implicació en el sindicalisme catòlic i el caràcter social d’aquest. Pel que fa a la formació artística, va iniciar els estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles. Després de la Guerra Civil espanyola, va realitzar una gran quantitat d’escultures religioses amb la finalitat de restaurar diverses esglésies de València perjudicades a causa de l’esdeveniment bèl·lic. En aquest període va aconseguir la càtedra d’escultura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles.

La seva trajectòria com a escriptor de revistes va ser molt prolífica. Va participar en diverses publicacions, com ara els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València, organitzats per l’associació cultural El Rat Penat. Cap al 1920 va començar a realitzar publicacions d’obres de crítica artística sobre autors com ara Pinazo o els germans Mariano i José Benlliure. La seva contribució al coneixement sobre l’estudi de l’art valencià es va produir, fonamentalment, amb la publicació de la Història de l’art valencià (1958), la Història de la pintura valenciana (1968) i la Història de l’escultura valenciana (1969).
  Va morir a València l’any 1970 i va deixar com a llegat una gran quantitat d’obres poètiques iniciades el 1915 amb Precs de pau i Llaus lírics, així com assajos polítics en defensa del valencianisme o les Normes del 22, considerades una sèrie de normes lingüístiques per al valencià basades en la fonètica de l’apitxat.