Des de mitjan dècada de 1960 col·labora en diverses obres col·lectives i ha publicat estudis monogràfics. La seva gran obra és L’arquitectura medieval de l’Empordà, editada gràcies a la intervenció de Josep Pla, en tres volums entre el 1978 i el 1981 per la Diputació de Girona i que va ser reeditada i ampliada el 1985. És també autor principal dels dos volums de l’Alt Empordà i el Baix Empordà) del corpus Catalunya romànica i de diversos capítols en els volums dedicats al Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Pla de l’Estany, el Gironès i la Garrotxa (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1989-1996). Ha col·laborat en el volum iii de L’art gòtic a Catalunya, amb l’article «Castells de l’Empordà» (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003). També s’ha fet càrrec de «L’Empordà» a la Gran geografia comarcal de Catalunya (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1981), que compta amb una segona edició renovada el 1992. És autor dels volums de la sèrie El nostre patrimoni dedicats a l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès (1985-1987) i el Pla de l’Estany (1991), editats per Caixa de Girona. També destaquen les monografies Monestir de Sant Pere de Rodes. Guia històrica i arquitectònica (Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993), amb una segona edició ampliada del 2002; Peratallada (Barcelona, Mediterrània, 1982). Ha participat en diverses obres corals, com ara El combat naval de les illes Formigues. VII Centenari, 1285-1985 (Palafrugell, Ajuntament de Palafrugell, 1985); Llançà a l’època medieval (Figueres, Brau, 1995); Llibre de Sant Silvestre (Figueres, Brau, 2005); Dolmens i Menhirs. 111 monuments megalítics de l’Alt Empordà i Vallespir Oriental (Figueres, Brau, 1996); «Llofriu» (Quaderns de Palafrugell, Palafrugell, núm. 22, 2013), i La salaó de peix a Empúries i a l’Escala, del Garum a l’anxova (L’Escala, Museu de l’Anxova i de la Sal / Ajuntament de l’Escala / Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2014). Ha coordinat Els inventaris de patrimoni cultural de l’Alt Empordà. Estat de la qüestió (Llançà, Fundació Albert Tomàs i Bassols, 2010).
Ha intervingut en diversos congressos i jornades d’estudi, i ha participat en activitats de defensa i difusió del patrimoni natural i cultural. Per exemple, ha impartit gairebé un centenar de conferències a les comarques gironines, Barcelona i la Catalunya del Nord. És un divulgador nat del nostre patrimoni i la seva saviesa és fruit de la indagació en el terreny. Una de les conclusions a les quals ha arribat és que l’art romànic empordanès es troba agermanat amb el de la Catalunya del Nord, amb una forta influència de l’art carolingi.
Ha estat una de les persones properes a Josep Pla, amb qui va mantenir converses a l’entorn del patrimoni medieval de la comarca. Gràcies a aquesta complicitat intel·lectual, Pla va convidar Joan Badia Homs a ser patró de la seva Fundació, de la qual encara forma part. Aquesta complicitat amb l’escriptor de Llofriu l’ha visualitzada en diversos escrits, com ara «La generositat de Josep Pla, i dispensin», a Josep Pla que he conegut (Palafrugell, 1991), o bé «Ni egoista ni gasiu», al monogràfic «Josep Pla -Joan Fuster» (El Temps, València, 1998) i «Un escrit inèdit de Josep Pla» (Revista de Girona, Girona, 1991).
Badia i Homs compta amb una llarguíssima llista d’articles publicats, molts d’aquests a la Revista de Girona, els Annals de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, els Annals de l’Institut d’Estudis Gironins i els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, sobre els monuments medievals de l’Empordà i la Catalunya del Nord. Destaquen els primers articles sobres esglésies preromàniques a l’Empordà, com ara «Aportacions a l’estudi del preromànic empordanès i» (1974), «Aportacions a l’estudi del preromànic empordanès ii» (1975) i «Aportacions a l’estudi del preromànic empordanès iii» (1977).
És membre fundador del Museu Municipal de Palafrugell, actualment Museu del Suro de Palafrugell, i n’ha estat el primer director fins al 1987. Ha estat vocal de la Comissió Tècnica de Patrimoni Cultural de la Generalitat, a Girona, entre els anys 1981 i 1989. És membre fundador (1981) i ha estat president de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà entre els anys 2009 i 2012. A més de patró de la Fundació Josep Pla de Palafrugell, ha format part del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona i del de Sant Pere de Rodes, i és membre del patronat del monestir de Sant Quirze de Colera. És present a la directiva d’associacions socioecologistes, com ara SOS Empordanet, Gent del Ter i Amics de l’Ermita de Santa Caterina del Montgrí, entre d’altres.
Ha rebut el Diploma de Reconeixement de Mèrits en Favor del Patrimoni Cultural de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat (1984) —Placa del Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Rabós d’Empordà, amb motiu de les gestions per a la cessió del monestir de Sant Quirze de Colera al municipi (1994)—, el Premi Indiketa del Consell Comarcal de l’Alt Empordà per la divulgació del patrimoni cultural i tradicional (1998), el primer Premi Joan Saqués de la Fundació Valvi de Girona per la defensa, preservació i estudi del patrimoni cultural (2006) i el Trofeu Albera Viva de la Catalunya del Nord (2007) per les accions a favor del territori transfronterer de la serra de l’Albera.
En els darrers anys ha investigat sobre l’antiga abadia de Sant Quirze de Colera i, juntament amb Ramon Fina Figueras, n’ha publicat diversos treballs. Sobre aquest tema té en preparació monografies i reculls toponímics (municipi de Rabós d’Empordà i terres veïnes), fruit de les investigacions en un arxiu privat, que també han estat origen d’aportacions sobre aspectes inèdits de la història de Castelló d’Empúries. |
