Nasqué en una família de fortes arrels catalanes —el pare, Narcís Solà i Bofill, era de Palafrugell; la mare, Mercè Dachs i Dachs, pertanyia a Can Dachs (la Garriga), i un oncle, el doctor Josep Alsina i Bofill, presidí l’Institut d’Estudis Catalans en èpoques de clandestinitat. A la seva infantesa fou un entusiasta lector en català gràcies al setmanari En Patufet. De jove concorregué a les classes de català semiclandestines que impartia el crític literari i pedagog Joan Triadú i Font al Centre Interpretatiu Femení, qui li proporcionà l’encàrrec de traduir una novel·la de l’espanyol al català. Aquesta feina li permeté entrar en contacte amb l’escriptor Joan Agut i Rico, el qual des de l’editorial Bruguera li oferí primer dur a terme unes traduccions, i després fer-se càrrec, dins la col·lecció «Quaderns de Cultura», d’un volum dedicat a l’atletisme. L’obra agradà i donà lloc a d’altres, sobre l’àmbit en què l’autor és especialista: El Be Negre (1931-1936) (Barcelona, Bruguera, 1967) publicat la diada de Sant Jordi, fou un èxit de vendes i se’n feu immediatament una segona edició; ¡Cu-Cut! (1902-1912) (Barcelona, Bruguera, 1967); En Patufet (1904-1938) (Barcelona, Bruguera, 1968); Papitu (1908-1937) (Barcelona, Bruguera, 1968); L’Esquella de la Torratxa (1872-1939) (Barcelona, Bruguera, 1970); Xut! (1922-1936) (Barcelona, Bruguera, 1971); Un segle d’humor català (Barcelona, Bruguera, 1972), i L’humor català (Barcelona, Bruguera, 1972).
Posteriorment, en altres editorials ha publicat El Be Negre i els seus homes (Barcelona, Edhasa, 1977); Història dels diaris en català. 1879/1976 (Barcelona, Edhasa, 1978) —amb textos que havien aparegut en forma d’articles dominicals al diari Avui—; Dels dietaris a l’inici del periodisme (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982); Kalders i Tísner. Dibuixos de guerra (Barcelona, La Campana, 1991); L’humor culer. Barcelona (Barcelona, Barcanova, 1998 —juntament amb el dibuixant Cesc—; Antologia d’En Patufet (Barcelona, Llibres de l’Índex, 2003); La caricatura política i social a Catalunya. 1865-2005 (Barcelona, Duxelm, 2005); Papitu (1908-1937) i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps (Barcelona, Duxelm, 2008); Andreu Dameson, geni de la caricatura, Barcelona, Duxelm, 2011 —juntament amb el dibuixant Jaume Capdevila Kap—, i De Gamper a Cruyff (Barcelona, Duxelm, 2013).
També ha col·laborat en les exposicions «Expocultura-Ninotaires d’ara» (Palau de Congressos de Montjuïc, Barcelona, 1982), «Història i Humor Gràfic» (Palau de la Virreina, Barcelona, 2000) i «D’En Patufet a Les Tres Bessones» (Girona, Vilabertran; Barcelona, Pia Almoina, 2004), i també en els llibres Papitu i les revistes psicalíptiques catalanes (Sabadell, Museu d’Art de Sabadell, 2004); El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants que cal conèixer (Barcelona, Pòrtic, 2004); ¡Cu-Cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912) (Barcelona, Efadós, 2012); L’Esquella de la Torratxa 1879-1939. 60 anys d’història catalana (Barcelona, Efadós, 2013); Papitu (1908-1937). Sàtira, erotisme i provocació (Barcelona, Efadós, 2014), i Francesc Pujols en el cinquantenari de la seva mort (Martorell, Fundació Francesc Pujols, 2015).
A la vegada ha exercit d’articulista periodístic als diaris Avui, El Noticiero Universal i La Hoja del Lunes; a les revistes Avenç, Barrabás, Barret Picat, Capçalera i Sàpiens, i als llocs web Humoristan i El Web Negre. És membre fundador de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l’Institut d’Estudis Catalans).
El gran mèrit indubtable de Lluís Solà i Dachs ha estat recuperar la memòria de la important tradició periodística catalana estroncada per la dictadura franquista mitjançant uns llibres que, per la combinació de rigor, claredat expositiva i amenitat, han arribat al gran públic. |
