Miquel Saperas i Auví fou poeta, nascut i sempre vinculat a l’antiga vila de Gràcia. Publicà molts llibres de poesia, d’un Noucentisme popular, cançons, però també prosa, teatre, temes verdaguerians i fins i tot història, ja que la revista Príncipe de Viana de Pamplona publicà el 1941 les seves recerques per a escriure la seva tragèdia Príncep de Viana (1938) (Biografía y bibliografia del Príncipe Carlos de Viana, amb J. M. Azcona). Dirigí L’Idea. Revista d’Arts (Vilanova i la Geltrú / Barcelona, 1920-1921), bàsicament literària, i La Veu Gracienca (1921-1923), de to més cívic.
  Fou secretari de l’Orfeó Català i membre molt actiu de l’Associació dels Lluïsos de Gràcia. Professionalment es dedicà a la comptabilitat a diferents empreses de Barcelona, i fou director comercial de la casa tèxtil Guillermo Raebel, SA. Entre els anys 1946 i 1958 organitzà a casa seva una trentena de sessions culturals, que tractaven de mantenir en privat la cultura catalana que no es podia difondre en públic.

En el camp de l’art, publicà el llibre Parlem d’art modern (Barcelona, 1970) i alguna monografia d’artistes del seu temps, com ara Flotats (Bilbao, La Gran Enciclopedia Vasca, 1980). La seva aportació més destacada en aquest terreny fou Los escultores Miguel y Luciano Oslé (Madrid, Talleres Aldus SA, 1970), una monografia breu sobre aquests destacats escultors postmodernistes, fruit d’informació de primera mà i que encara resulta una font insubstituïble per al seu coneixement.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Miquel Saperas (blog)