Vicenç Furió Galí és doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona i va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat. És professor titular de teoria de l’art en aquesta universitat des del 1989, on imparteix la docència des del 1983. Ha estat coordinador de doctorat del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona des del 2004 al 2007, i va ser acreditat catedràtic per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació el febrer del 2012. Ha estat membre del consell de redacció de les revistes D’Art i Matèria i, des del 2003, és membre del comitè científic de la col·lecció de llibres «Memoria Artium», publicada per sis universitats catalanes i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Com a investigador, s’ha centrat en el camp de la sociologia de l’art, en l’estudi de problemes historiogràfics i de mètode relatius a la història de l’art i en l’àmbit del gravat. És autor del llibre Ideas y formas en la representación pictòrica (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2010). Va rebre el Premi ACCA de la Crítica d’Art a la millor publicació de l’any 1995 pel llibre Sociologia de l’art. L’obra va ser ampliada i traduïda a l’espanyol l’any 2000 —Sociología del arte (Madrid, Cátedra, 2012). Ha escrit estudis sobre l’obra de destacats historiadors de l’art, com ara Francis Haskell, James Elkins i, especialment, Ernst H. Gombrich. És coautor, amb Pilar Vélez, del catàleg Escultures famoses. La difusió del gust per l’antiguitat i el col·leccionisme, exposició de la qual va ser el comissari i que se celebrà en el Museu Marès de Barcelona el 2005. Com a estudiós del gravat antic ha publicat nombrosos treballs, tant de divulgació com d’investigació, i ha organitzat diverses exposicions. Destaca l’article «Ver la historia del arte: los grabados de Pietro Antonio Martini sobre las exposiciones de París y Londres de 1787» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2003-2004), i el llibre La imatge de l’artista. Gravats antics sobre el món de l’art (Girona, Fundació Caixa Girona, 2008), que acompanyà l’exposició del mateix títol celebrada a Girona i que també mostrà la seva faceta de col·leccionista. L’any següent, el 2009, va organitzar l’exposició «Mirant el model. Gravats antics sobre el treball de l’artista» al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. A partir de l’any 2000 va començar a investigar el tema del reconeixement artístic, amb articles com ara «¿Clásicos del arte? Sobre la reputación póstuma de los artistas de la época moderna» (Matèria, Barcelona, 2003). El seu llibre Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico, de la col·lecció «Memoria Artium» (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2012) va rebre el premi ACCA 2012, de l’Associació Catalana de Crítics d’Art.
  L’any 2014 va publicar el llibre El arte del grabado antiguo. Obras de la colección Furió (Universitat de Barcelona), a partir del qual va organitzar l’exposició del mateix títol que es va presentar al vestíbul principal i a la Biblioteca de Lletres de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona del gener al febrer del 2015. L’any 2016 va presentar i comissariar al Centre Cultural El Casino de Manresa una exposició de gravats que va permetre publicar una nova edició, revisada i ampliada, del llibre La imagen del artista. Grabados antiguos sobre el mundo del arte (Universitat de Barcelona, 2016). L’any següent va ser el comissari de l’exposició «El arte del grabado antiguo. Obras de la colección Furió», presentada al Museu de Belles Arts de Sevilla entre els mesos de març i juny del 2017. Recentment, són fruït del seu interès pel col·leccionisme i per la sociologia de l’art les seves aportacions sobre la col·lecció de gravats de Jeroni Faraudo i Condeminas en el llibre Agents del mercat artístic i col·leccionistes (editat per Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech, 2017), i sobre el prestigi i la reputació de l’escultura en el llibre Modern sculpture and the question of status (llibre digital, editat per Cristina Rodríguez i Irene Gras, 2018).