Ferran Sagarra Trias és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des del 1976, doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des del 1991, professor titular d’urbanisme a la UPC el 1992, director de l’ETSAB del 2008 al 2013 i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 2013.
  El seu treball de tesi, Barcelona, ciutat de transició. 1848-1868. El projecte urbà a través de l’obra de l’arquitecte Garriga i Roca va merèixer el Premi IEC de Teoria i Crítica d’Arquitectura Lluís Domènech i Montaner (1992) i el Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi de la UPC el 1993 i, després de ser publicat per l’IEC, el Premi Crítica Serra d’Or (1997).
  Ha estat professor visitant a la Universitat de Mont-real el 1998, a la Universitat RMIT de Melbourne el 2014 i la Universitat Politèncnica de Milà el 2013 i el 2016. Ha estat investigador al Centre Canadenc d’Arquitectura (CCA), conferenciant i responsable de cursos internacionals sobre projectació i història urbana i de Barcelona, i va ser responsable de relacions externes de l’ETSAB entre els anys 2001 i 2008.

El seu camp d’interès és la història i la projecció urbana moderna i contemporània. Ha estat assessor d’algunes associacions de veïns de Barcelona, va participar en el planejament urbanístic a Barcelona i Catalunya des de la transició fins al tombant de segle. Com a professor, s’ha interessat per Barcelona, la seva història i el planejament contemporani (ha impartit cursos sobre plans d’escala intermèdia i forma de la ciutat contemporània o «Caminar Barcelona»), en la reforma i renovació de teixits urbans centrals o consolidats, a Europa i a l’Amèrica del Nord (cursos de màster), en urbanització i accés a l’habitatge en països llatinoamericans i en aspectes relacionats amb la docència de l’arquitectura. Entre les seves publicacions cal esmentar «Barcelona dins del projecte industrialista català», a La formació de l’Eixample de Barcelona. Aproximacions a un fenomen urbà (Barcelona, L’Avenç, 1990); «Política urbanística i creixement urbà», a La ciutat industrial (1833-1897), vol. vi (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, març 1995); «Arquitectura i urbanisme», a Pere Gabriel (dir.), Romanticisme i Renaixença, 1800-1860, vol. iv (Barcelona, Edicions 62, novembre 1995); Barcelona, ciutat de transició, 1848-1868. El projecte urbà a través de l’obra de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1996); «Arquitectes, enginyers: el control del territori», a Barcelona. Quaderns d’Història (Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat / Institut de Cultura / Ajuntament de Barcelona, juny 2002); amb Miquel Domingo i Clota i Sira Garcia i Bosch, Barcelona. Les Cases Barates (Barcelona, Ajuntament de Barcelona / Patronat Municipal de l’Habitatge, 1999); en col·laboració (cura i redacció), «De les Cases Barates als Grans Polígons», a El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona entre 1929 i 1979 (Barcelona, Ajuntament de Barcelona / Patronat Municipal de l’Habitatge, 2003); entrevista a Manuel Ribas Piera, «Especial trayectorias» (Visions, Barcelona, 2006), i amb M. Helena Ribeiro dos Santos i F. Sagarra, «Trading properties after the earthquake: there building of eighteenth-century Lisbon» (Planning Perspectives, Londres, 2011).