Com a investigadora, s’ha centrat principalment en l’estudi de la introducció i la normalització de la cultura fotogràfica a Catalunya i a l’Estat espanyol al segle xix, i en l’extensió de les pràctiques fotogràfiques populars (ambulants o d’aficionada) en el període d’entreguerres i en les primeres dècades del franquisme.
Pel que fa a les investigacions centrades en la fotografia del segle xix, aquestes es van desenvolupar principalment en el marc de la tesi doctoral que va realitzar. N’és un resultat el llibre Pau Audouard. Fotografia en temps del Modernisme (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013), una anàlisi del rol de la fotografia com a activitat comercial, com a afició i com a eina en la pràctica d’alguns dels artistes més destacats de la Barcelona del 1900, amb el retratista Audouard com a centre gravitatori d’aquesta efervescència fotogràfica. En una línia similar, però circumscrita a l’estudi dels mètodes de representació de la ciutat, destaca el llibre Barcelona a la butxaca. La fotografia el 1888. Política, art i record (Barcelona, Institut de Cultura / Ajuntament de Barcelona, 2013), la publicació del qual li va valer la col·laboració en l’exposició «Barcelona. La metròpolis en l’era de la fotografia», comissariada per Jorge Ribalta (La Virreina Centre de la Imatge, 2015). Complementàriament, ha publicat textos monogràfics al voltant d’altres fotògrafs, com ara Heribert Mariezcurrena i el francès Franck de Villecholle.
En l’àmbit de la popularització de la fotografia al segle xx, s’ha especialitzat en l’estudi de l’extensió de la pràctica interclassista de la fotografia en l’emergent societat i cultura de masses a Catalunya, en el període d’entreguerres i, en particular, al llarg de la Guerra Civil espanyola. En aquest camp ha participat com a coautora en Realitats. Joan Balmes Benedicto (Sabadell, 1915-2004). Un fotoreporter social del primer franquisme (Sabadell, Museu d’Història de Sabadell, 2014), L’estudi Fotografia Daguerre (Barcelona, Institut de Cultura / Ajuntament de Barcelona, 2014), Xocolata, ciutat i “pantorrillas”. Fotografies de Carles Fargas i Bonell (1912-1938) (Saragossa, Prames, 2011), i ha publicat diversos articles i capítols de llibre sobre les pràctiques de la fotografia ambulant, entre cultura i control administratiu, entre el 1900 i el 1960. En paral·lel, ha comissariat el cicle d’exposicions anuals del projecte Finestres de la Memòria del Centre Cultural Casa Elizalde, de l’Ajuntament de Barcelona, entre els anys 2014 i 2016, basat en fons domèstics de la ciutadania.
Finalment, és cocomissària de l’exposició «Carles Fontserè, photocitizen. Els projectes pendents» (Centre Cultural, Terrassa, 2016), mostra central de la celebració del Centenari Carles Fontserè 1916-2016, organitzat per la Generalitat de Catalunya.
Ha desenvolupat la investigació mitjançant estades predoctorals i postdoctorals a l’estranger, com ara la Universitat Sorbona (París IV), la Universitat de Nova York i el Centre de Recerca d’Història Fotogràfica de la Universitat de Montfort de Leicester, a més d’haver-la exposat en diversos congressos internacionals a la Universitat de Porto, a la Universitat Reina Maria de Londres, a la Universitat de Montfort de Leicester i a la International Association of Photography and Theory de Nicosia. |