Ha desenvolupat la tasca de recerca paral·lelament a una carrera en l’Administració francesa del patrimoni cultural, d’ençà del 1980. És per ara conservador general del patrimoni, membre de la Inspecció del Patrimoni del Ministeri de Cultura i Comunicació de França, on és encarregat de diverses regions franceses i del patrimoni mundial de la UNESCO. Ha realitzat diverses missions d’aquest àmbit en altres països. És membre del comitè de redacció de Monumental. Revue Scientifique et Technique des Monuments Historiques, i ha estat membre durant anys de la Comissió Nacional de Monuments Històrics. És col·laborador de la Universitat de Perpinyà i de l’Escola de Chaillot (París), membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (des del 2008) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (des del 2007), i soci de mèrit de la Societat Científica Amics de l’Art Romànic.
És autor de nombrosos articles d’investigació publicats a les revistes Lambard. Estudis d’Art Medieval, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, La Sauvegarde de l’Art Français i Monumental. Revue Scientifique et Technique des Monuments Historiques. Ha dedicat l’activitat científica a la historiografia del patrimoni, la història de les restauracions monumentals a França, Itàlia i Catalunya i l’arquitectura i l’art romànic, especialment a la Catalunya del Nord.
Ha publicat estudis sobre les primeres restauracions de monuments a Roma a l’inici del segle xix, la restauració de la ciutat de Carcassona, les primeres intervencions a monuments del Rosselló i a les catedrals franceses, entre d’altres. Ha estudiat l’obra de Prosper Mérimée, d’Eugène Viollet-le-Duc, de qui va escriure una biografia, Eugène Viollet-le-Duc (1814-1879) (París, 2014), i l’obra dels arqueòlegs Jean-Auguste Brutails, Jean-Auguste Brutails. L’arqueologia francesa i l’aparició de l’arqueologia monumental catalana a finals del s. xix (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2006) i Josep Puig i Cadafalch, «La “carrera francesa” de Josep Puig i Cadafalch», a 1907. El paper de l’IEC en la història de l’art i en la restauració de monuments medievals a Catalunya i Europa (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2009). S’ha interessat per la relació entre el patrimoni cultural i la història i la identitat col·lectiva, com ara «L’Enquête pour la recherche des Antiquités dans les Pyrénées-Orientales, 1810-1824: territoire, patrimoine et mentalités» (Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales, Perpinyà, 1985), i «Des antiquaires à l’archéologie monumentale catalane. Enjeux et formation d’une culture et d’une science entre France et Catalogne du xixe au xxe siècle», a Les Antiquaires du Midi. Savoirs et mémoires xvie -xixe siècles (París, Errance, 2010).
En l’àmbit de l’estudi de l’art romànic del Rosselló i la Cerdanya, manté activa la tasca de l’Associació Cultural de Cuixà, que presideix, amb la responsabilitat de les Journées Romanes anuals a Sant Miquel de Cuixà (fundades el 1969) i la publicació de Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa. Ha estudiat nombrosos monuments nord-catalans (Serrabona, Elna, Sant Miquel de Cuixà, Sant Genís de Fontanes i Sant Martí de Fenollar, entre d’altres) i temes (escultura i pintura mural), ha estat col·laborador de la col·lecció «Catalunya Romànica» (vol. vii, xiv, xxv) i ha publicat diversos articles o llibres, com ara Saint-Genis des Fontaines (1989), Saint-Martin de Fenollar (1991), Le Maître de Cabestany (2000), Promenades en Roussillon roman (2003), així com molts articles d’informació o de divulgació. |
