Maria Rosa Planas Banús és llicenciada en filosofia i lletres, en la secció d’història de l’art, per la Universitat de Barcelona, el 1973. També és bibliotecària, per l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, des del 1963, i la seva memòria de fi de carrera fou Bibliografía sobre Nuestra Señora de Lourdes (1958). Treballà a la Biblioteca de Catalunya des de l’abril del 1966. Allà tingué diferents càrrecs, com el de cap del Servei d’Adquisicions, des del 1997, i s’hi jubilà el 2003.

Com a historiadora de l’art se centrà en la xilografia catalana del Noucentisme, i el seu llibre Enric-Cristòfor Ricart. Gravador del Noucentisme (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1988) —derivat de la seva tesi de llicenciatura—, inclou biografia, un estudi general sobre l’artista i un catàleg pràcticament exhaustiu de l’obra bibliogràfica i gravada de l’autor. És una de les peces essencials per al coneixement d’aquest artista, a qui l’autora també dedicà altres textos, com ara «El gravador E. C. Ricart» (D’Art. Revista del Departamento de Historia del Arte, Barcelona, 1977); «Els Ex-libris d’Enric-Cristòfol Ricart» (Ex-libris. Quaderns d’Investigació Exlibrística, Barcelona, 1990-1991), i «La vinya en l’obra de l’artista vilanoví Enric-Cristòfor Ricart», a Vinyes i vins. Mil anys d’història (Universitat de Barcelona, 1993), i les actes del III Col·loqui d’Història Agrària (1990).
  Al marge del seu tema central, ha publicat, amb Aurora Martín, «L’estudi del territori de “l’oppidum” d’Ullastret (1997-2003) ocupació “extra muros” i paisatge rural», a l’obra col·lectiva Món ibèric. Als Països Catalans (Puigcerdà, 2005), que recull les aportacions al XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà del 2003.