Des del 2004 és membre de projectes d’investigació, desenvolupament i innovació a la Universitat de València (HUM 2004-5445 / ART. Arquitectura en construcción en el ámbito valenciano en época medieval y moderna), i a la Universitat Complutense de Madrid (HAR 2009 -08.901- La génesis del estado moderno y el palacio especializado: Castilla y Granada en la baja edad media). Entre el 2013 i el 2016 va ser investigadora principal del projecte d’investigació HAR 2012-32720. La formación del pintor y la práctica de la pintura en los reinos hispanos (1350-1500), format per dinou investigadors i col·laboradors, historiadors de l’art, restauradors i conservadors, químics, biòlegs, arqueòlegs i fotògrafs de la Universitat Complutense de Madrid, el Museu Nacional del Prado, l’Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya, la Universitat Politècnica de Madrid, la Universitat de Castella - la Manxa i la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
Ha realitzat estades de recerca predoctorals i postdoctorals a l’Institut Warburg de Londres (2002), al Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals, del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona (2003), a l’Institut d’Història de l’Art de Florència (2005) i la postdoctoral a l’Institut Max Planck per la Història de l’Art - Biblioteca Hertziana de Roma (2013).
La seva atenció al món dels museus li ha permès gaudir d’una beca de conservació al Museu Nacional del Prado (2001), i de dues beques consecutives, el 2006 i el 2007, en l’àrea de conservació del Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González Martí de València, per convocatòries competitives del Ministeri d’Educació i Ciència.
La seva activitat investigadora es caracteritza per l’amplitud i la voluntat d’intentar comprendre l’obra d’art total, per això, tot i que inicialment les seves investigacions se centren en la pintura en el regne de València durant el període gòtic, actualment elabora articles i estudis dedicats a l’arquitectura, el mecenatge, les arts sumptuàries i l’escultura des d’una metodologia d’història social i la cultura visual que proporciona una nova visió de conjunt per a comprendre l’art medieval hispà. Ha seguit tres grans línies d’investigació, com ara l’art gòtic a la Corona d’Aragó, amb una especial atenció a l’art en el regne de València, del qual formen part els llibres Les edats de la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Picanya (2001) i Retablos, prestigio y dinero. Talleres y mercado de pintura en la Valencia del gótico internacional (Universitat de València, 2008). Amb estudis centrats en la trajectòria de pintors com el florentí Starnina (2007), el valencià Miquel Alcanyiç (2006 i 2011), arquitectes com Pere Balaguer i Martí Llobet (2005 i 2010), amb una investigació seminal sobre el retaule del Centenar de la Ploma (2011), el procés constructiu de la catedral de València (2009-2010), o el mecenatge artístic (2003 i 2015), entre d’altres. La segona de les línies d’investigació s’inicia amb l’arribada a la Universitat Complutense de Madrid el 2009, i se centra en l’art gòtic al Regne d’Espanya, amb una investigació oberta en diversos fronts dedicats a la catedral de Toledo (2013, 2017 i 2018), el llibre d’estudis dedicat a la Biblia de Cruzados (Scriptorium, 2014), l’edició dels treballs «El siglo xv y la diversidad de las artes» (Anales de Historia del Arte, Madrid, 2012) i Retórica artística en el tardogótico castellano. La capilla fúnebre de Álvaro de Luna en contexto (Sílex, 2017), a més d’articles dedicats al llibre de la coronació dels reis de Castella i Aragó (2015) o el mecenatge regi, amb un especial interès per les relacions amb l’art europeu. La tercera línia d’investigació, de caràcter transversal, s’orienta a l’estudi dels procediments de formació, aprenentatge i pràctica artística durant el període gòtic a l’Estat espanyol, amb publicacions com a editora, com ara Ver y crear. Obradores y mercados pictóricos en la España gótica (La Ergástula, 2016) i Afilando el pincel, dibujando la voz. Prácticas pictóricas góticas (Complutense, 2017). |
