Felipe Jerez Moliner es va llicenciar en història de l’art l’any 1993 per la Universitat de València (UV) i es va doctorar l’any 1998. És professor titular d’història de l’art de la UV des del 2013, on exerceix com a docent des del 1998. La seva docència se centra en les fonts de la història de l’art, la història de la fotografia, l’anàlisi i la interpretació de la imatge i la història de les arts gràfiques. Entre els anys 2006 i 2014 va impartir museografia dins el Màster Oficial en Patrimoni Cultural: Identificació, Anàlisi i Gestió de la UV. Des del 2010 imparteix docència dins el Màster Oficial en Història de l’Art i Cultura Visual de la Universitat Jaume I. Des del 2015 codirigeix i participa en el màster propi en fotografia: producció i creació, organitzat per l’Espai d’Art Fotogràfic i el Departament d’Història de l’Art de la UV. Ha participat en diferents projectes d’innovació docent, com ara ECREHA (Espai Col·laboratiu de Recursos Educatius en Història de l’Art), dirigit pel professor Luis Arciniega. Ha estat membre electe de la CAT (Comissió Acadèmica del Títol) d’Història de l’Art (2008-2014), de la Junta de Facultat de Geografia i Història (des del 2001) i del Claustre de la UV (des del 2005). Ha estat secretari del Departament d’Història de l’Art de la UV (2008-2014) i des del 2014 n’és el director. Ha estat secretari de redacció (2009-2014) de la revista Ars Longa. Cuadernos de Arte i és director d’aquesta revista des del 2015.

Com a investigador treballa principalment en les línies de recerca dedicades al gravat i la il·lustració, especialment de tema científic, iconografia, fotografia antiga i art valencià dels segles xviii i xix. Els seus resultats han estat publicats, a soles o en col·laboració, en forma d’articles, capítols de llibre, actes de congressos, catàlegs d’exposició i monografies, com ara «La imagen representada: retratos y autorretratos en los fondos de la Diputación de Valencia», a Memoria de la modernidad. La colección patrimonial de la Diputación de Valencia (València, Diputación, 2017); «Los cursos de recuperación de artesanías tradicionales en el medio rural de la Universitat de València: práctica formativa y experiencia vital (1989-2013)», a Universidad y legado artístico (València, Publicacions de la Universitat de València, 2014); Grabados maestros. La huella de Durero y Lucas van Leyden en la colección Mariano Moret (València, UV, 2012); «Le miniature del Codice di medicina e farmacia di Federico II» (Roma, Editalia, 2009); «Grabadores valencianos al servicio de un proyecto ilustrado: la labor artística en la obra botánica de Antonio José Cavanilles (1745-1804)», a XV Congreso del CEHA (Palma, Universitat de les Illes Balears, 2008); «Europa grabada: evolución y desarrollo de las estampas sobre esta alegoría continental», a Europa. Historia, imagen y mito (Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2008); «El estudio de la anatomía en la formación académica de los artistas durante el período ilustrado» (Ars Longa, València, 2006); Arena numerosa. Colección de fotografía histórica de la Universitat de València (València, UV, 2006); Atlas histórico de la ilustración anatómica. Desde el Renacimiento al siglo xx (València, Faximil Edicions Digitals, 2003); «Els còdexs pictòrics del Tacuinum Sanitatis d’Ibn Butlan» (Afers, Catarroja, 2002); Los artistas valencianos de la Ilustración y el grabado biológico y médico (València, Ajuntament de València, 2001); Los animales en la ciencia y la vida humana. Ilustraciones zoológicas de un milenio (siglos xi-xx) (València, Bancaixa, 2001); La imagen científica de la vida. La contribución valenciana a la ilustración médica y biológica (siglos xvi-xix) (València, Generalitat Valenciana, 1999); La imagen del cuerpo humano en la medicina moderna (siglos xvi-xx) (València, Bancaixa, 1999); «Las ilustraciones del “Theatrum Sanitatis” de la Biblioteca Casanetense de Roma» (Barcelona, Moleiro, 1999); La actividad científica valenciana de la Ilustración (València, Diputación, 1998); El Códice “De Balneis” (h. 1455-1458), de la Biblioteca de la Universitat de València (València, Scriptorium, 1997); «Clásicos morfológicos valencianos: del Renacimiento al siglo xix»?(Archivo Español de Morfología, València, 1997); «La alegoría de la Orden de Carlos III, de Vicente López. Anotaciones al texto de Francisco José Fabre» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 1997); Las plantas del mundo en la historia. Ilustraciones botánicas de cinco siglos (València, Bancaixa, 1996), i «El atlas anatómico de Crisóstomo Martínez como ejemplo de vanitas» (Boletín del Museo e Instituto “Camón Aznar”, Saragossa, 1994).
  Ha realitzat diverses estades de formació i recerca a centres com l’Institut Warburg de Londres, la Universitat de Pisa, la Universitat de Cuernavaca a Mèxic, la Real Biblioteca de Palacio a Madrid, el Museu de la Farmàcia Hispana de la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de les Illes Balears.
  Ha participat en diferents projectes de recerca d’innovació i desenvolupament, com els dedicats a l’art valencià del segle xix (1998-2005), dirigits pel professor Rafael Gil; el dedicat a la presència animal i vegetal en l’art valencià dels segles xvi al xix (2004-2005), dirigit per la professora M. J. López Terrada; Las mujeres que representan, las mujeres representadas en el arte occidental. El caso español (2012-2013), dirigit per la professora Ester Alba; així com els projectes De la aculturación a la expulsión. Minorías religiosas y arte en el mundo medieval y moderno valenciano (2013-2014) i Identidades en conflicto. La expresión artística e identitaria de las minorías religiosas en el Reino de Valencia medieval y moderno (2014-2015), dirigits pel professor Borja Franco.