Joan Maria Minguet Batllori és doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 en matèries relacionades amb la història de l’art contemporani i els estudis fílmics. Ha estat secretari (1988-1996) i vicepresident (2004-2006) de l’Asociación Española de Historiadores del Cine. Des del 2010 és president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA). Va ser director de la biblioteca de la Filmoteca de Catalunya (1989-1992). Ha rebut el Premi Espais a la Crítica d’Art 1992 per uns treballs sobre Salvador Dalí; el Premi ACCA de la Crítica d’Art 2004 a la millor exposició pel projecte sobre el Manifest groc, i el Premi ACCA de la Crítica d’Art 2009 al millor llibre per l’edició conjunta, amb Teresa Montaner i Joan Santanach, de l’epistolari català de Joan Miró.

La seva obra interrelaciona l’estudi de les avantguardes artístiques catalanes (molt especialment, els artistes Joan Miró i Salvador Dalí), les tensions i els contactes entre l’alta cultura i la cultura de masses (literatura, art, cinema i circ) a Catalunya i la història del cinema dels primers temps. El seu primer llibre és l’edició d’una selecció de textos del crític Sebastià Gasch: Escrits d’art i d’avantguarda. 1925-1938 (1987).
  En el camp de l’art català d’avantguarda ha participat, com a comissari o com a col·laborador, en un seguit d’exposicions (i en els seus catàlegs respectius), on ha desenvolupat diverses recerques: «Avantguardes a Catalunya» (La Pedrera, 1992), «Sebastià Gasch, crític d’art i de les arts de l’espectacle» (Fundació Joan Miró, 1997), «Salvador Dalí. Lletres i ninots» (Museu Abelló, 2001), «El Manifest Groc. Dalí, Gasch, Montanyà i l’antiart» (Fundació Joan Miró, 2004), «Joan Miró. The ladder of the escape» (Tate, 2011) o «Dalí» (Centre Georges Pompidou, 2012). També ha publicat les monografies Joan Miró. L’artista i el seu entorn cultural (2000), Salvador Dalí. Cine y surrealismo(s) (2003) i Joan Miró (2008).
  S’ha interessat per la posició del Modernisme, el Noucentisme i les avantguardes enfront del cinema i la cultura de masses, tema de la seva tesi doctoral. Ha desplegat aquesta temàtica en diversos articles, comunicacions a congressos i en els llibres Charles Chaplin en la cultura catalana (1922-1936). Classicistes i avantguardistes enfront de Charlot (1989) i Cinema, modernitat i avantguarda (2000).
  En l’estudi del cinema dels orígens, destaca la seva aproximació al cineasta Segundo de Chomón en el marc teòric del cinema d’atraccions. La seva primera incursió en aquesta temàtica és un opuscle de l’any 1999, desplegat posteriorment en l’article «Segundo de Chomón and the fascination for colour», publicat a la revista Film History (2009), i, sobretot, en el llibre Segundo de Chomón. The cinema of fascination (2010). També ha publicat una monografia sobre Buster Keaton (2008) i el llibre Paisaje(s) del cine mudo en España (2008).
  En aquesta voluntat d’unir l’estudi del gran art amb el món de l’espectacle, s’ha interessat per la història i l’estètica del circ, tant en la premsa periòdica i en congressos com en els llibres Sebastià Gasch, el gust pel circ: antologia de textos (1998), conjuntament amb Jordi Jané, i Història del Festival de Pallassos de Cornellà (2000). També va ser comissari, al costat de Jordi Jané, de l’exposició «L’art del risc. Circ contemporani català» (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2006).
  Va col·laborar en la revista literària Arc Voltaic i ha publicat el llibre de poemes Pensacions (2010).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Joan M. Minguet Batllori (pàgina personal)