Gràcies a la multitud de facetes relacionades amb l’art i el patrimoni, en les quals va destacar la figura de Josep Gudiol i el seu entorn, l’estudi sobre la seva activitat li permet reflexionar àmpliament sobre diversos aspectes de la història de l’art i la conservació patrimonial. En aquest sentit, cal destacar el treball final de màster titulat La trajectòria de Josep Gudiol Ricart entre 1930 i 1940. Contribucions i aportacions al seu estudi, disponible en línia i del qual s’ha publicat un breu resum en el número 291 de la Revista de Catalunya.
En relació amb l’estudi de la figura de Josep Gudiol Ricart, destaca la participació en l’acte d’homenatge pels vint-i-cinc anys de la seva mort, realitzat a l’Institut Amatller d’Art Hispànic l’any 2010 mentre formava part del grup de recerca de la Universitat de Barcelona «Tresors, marxants, col·leccions. El diàleg artístic entre Catalunya i Amèrica, 1850-1955». Com a membre d’aquest grup de recerca, li van concedir una beca d’investigació del Ministeri de Cultura durant el darrer any de llicenciatura, destinada a investigar les activitats que Gudiol va dur a terme durant els anys de la Guerra Civil. Més recentment, li han acceptat la publicació de l’article «Josep Gudiol i Ricart (1904-1985). Salvament de patrimoni artístic més enllà de Sixena» (Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics), dedicat al simposi A 80 anys del cop d’Estat de Franco. La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939).
De manera similar, l’estudi d’un dels materials fonamentals sobre els quals es basa la investigació doctoral, les cartes personals i els grans dietaris, li ha generat una línia secundària de treball al voltant de l’estudi dels egodocuments. Fruit d’aquesta línia, ha realitzat la comunicació «Memorias y correspondencia de Antoni Gudiol Ricart (1902-1987): episodios personales de la historia de España entre Vic y Barcelona», a la jornada d’estudis «El siglo xx en primera persona», celebrada a la Universitat París 8 el mes d’abril del 2015. Les actes de les jornades i el text seran consultables a la revista electrònica Travaux et Documents Hispaniques de la Universitat de Rouen.
Més enllà dels estudis de doctorat, destaca l’interès per altres camps de la història de l’art, com ara la producció artística desenvolupada a la cort d’Alfons el Magnànim, i molt especialment l’estudi de les intervencions de conservació i restauració d’alguns conjunts catalans, com ara el monestir de Sant Joan de les Abadesses (Barcelona), el de Santa Maria de Bell-lloc a Santa Coloma de Queralt (Tarragona) o l’activitat de restauració arquitectònica desenvolupada per l’arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano durant la segona meitat del segle xix.
Des de l’any 2015 és acadèmic a l’Acadèmia del Partal, on dins la VI Jornada Científica de Morella, va llegir la comunicació titulada «El Arxiu d’Arqueologia Catalana (1931-1941) y las campañas fotográficas “norteamericanas”», la qual serà consultable al número 9 de la revista Papeles del Partal. També des de l’any 2015 és soci del Comité Español de Historia del Arte (CEHA) i, des del 2016, és membre de l’associació Fotoconnexió. |
