Josep Bracons i Clapés es va decantar per la història de l’art influït pel seu professor a l’Escola Sant Gregori, el poeta Francesc Garriga i Barata. Es va llicenciar en geografia i història a la Universitat de Barcelona (1981), en l’especialitat d’història de l’art, i va obtenir un Premi Extraordinari de Llicenciatura. Va realitzar la tesi de llicenciatura sobre l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic, a partir d’un suggeriment del seu company Ramon Ordeig i Mata. Mentre estudiava, va realitzar pràctiques al Museu d’Art de Catalunya (ara Museu Nacional d’Art de Catalunya) prop de Joan Ainaud de Lasarte. Així mateix, va freqüentar l’Institut Amatller d’Art Hispànic on va conèixer Josep Gudiol i Ricart. Tot just acabats els estudis ja va participar en diversos projectes dirigits per Francesc Fontbona, Francesc Miralles, Daniel Giralt-Miracle o Joan Ramon Triadó, amb els quals ha seguit col·laborant assíduament. Va intervenir en el procés de formació del nou Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, inaugurat definitivament el 1989.
  Des del 2010 és el cap del Departament de Col·leccions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Anteriorment, ha desenvolupat la major part de la seva tasca professional en l’àmbit de la docència, ha estat professor al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (1981-1985) i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja de Barcelona (1985-1999), on va accedir convidat per Vicente Maestre Abad. Hi va ocupar la plaça que havia deixat vacant Josep Maria Garrut i Roma, primer interinament i després per oposició. L’any 2000 va passar a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, on va formar part de l’equip directiu prop de Miquel Mirambell i Abancó. És catedràtic del cos de professors d’arts plàstiques i disseny. Complementàriament, és professor col·laborador als estudis d’humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
  Ha estat president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) entre el 2001 i el 2007, així com vicepresident del Cercle Artístic de Sant Lluc (1993-2001), entitat sobre la qual va comissariar una àmplia exposició a la Pia Almoina de Barcelona (Generalitat de Catalunya, 1993) i sobre la qual va iniciar una tesi doctoral, no culminada, que tanmateix ha donat lloc a diverses publicacions.
  És membre de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, adscrit a la secció d’escultura, avalat per Antoni Pladevall i F. Fontbona; en va ser elegit el 18 de juny de 2003, i hi va ingressar el 16 de juny de 2004, amb la lectura del discurs —editat— «Apunts sobre els ensenyaments artístics a Catalunya a la segona meitat del segle xx. Creixement i ramificació de l’escola de Llotja». És l’acadèmic conservador del Museu i membre de la Junta de Govern des del 2004, i director del Butlletí des del 2012 (va succeir respectivament Francesc Fontbona i Pilar Vélez i Vicente).
  Al Museu d’Història de Barcelona ha impulsat el creixement de la col·lecció contemporània i ha participat en els equips multidisciplinaris que han dut a terme diversos projectes del museu, com ara la restauració de les pintures murals de la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes, la restauració de la bandera de santa Eulàlia o la nova museografia del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) Vil·la Joana (2016). Així mateix, ha estudiat els fons dels antics gremis barcelonins, un dels punts forts de la col·lecció del MUHBA.

En l’àmbit de la recerca va començar com a medievalista, catalogant la col·lecció d’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic. El 1993 va identificar l’autor d’una de les obres mestres de l’escultura medieval a Catalunya: el sepulcre de Santa Eulàlia, de la catedral de Barcelona, obra del pisà Lupo di Francesco. Ha publicat diversos estudis i treballs centrats en l’art medieval (romànic i gòtic) i ha coordinat, juntament amb Pere Freixas i Camps, els volums dedicats a l’arquitectura gòtica religiosa de l’obra col·lectiva L’art gòtic a Catalunya sota la direcció d’Antoni Pladevall.
  Ha exercit, puntualment, la crítica d’art a La Vanguardia i El Temps. La participació en l’equip que va preparar l’exposició «AC Avantguardes a Catalunya» (Fundació Caixa Catalunya, La Pedrera, 1992) i el comissariat de l’exposició del centenari del Cercle Artístic de Sant Lluc li van permetre endinsar-se en l’art català de finals del segle xix i començaments del segle xx, i en van resultar diverses publicacions. Va comissariar l’exposició «La Ben Plantada» (Museu Diocesà de Barcelona, 2006 i Museu d’Art Modern de Tarragona, 2006).
  Entre les seves publicacions, destaca el Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic (Vic, Patronat d’Estudis Ausonencs, 1983), Las claves del arte gótico (Barcelona, Ariel, 1986) —amb versió en anglès, The key to gothic art (Lerner)—, Rutes del gòtic (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1989 i 1996) —amb Francesc Gurri, publicat en diversos idiomes—, el disc Membra disiecta. Conjunts dispersos (Barcelona, Junta de Museus de Catalunya, 1999), Les masies i la cuina popular a Catalunya (Barcelona, Lunwerg, 2001), Rafael Benet. Pintura, paraula, ritme (Terrassa i Barcelona, Caixa Terrassa / Lunwerg 2008), i ha dirigit l’obra Art català al món (Barcelona, Edicions 62, 2007, la qual va obtenir el Premi ACCA).
  Ha col·laborat en obres col·lectives, com ara L’art gòtic a Catalunya (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003) o L’art de la Méditerranée. Renaissances en Orient et en Occident (1250-1490) (Rodés, Roergue i Arles, Actes Sud, 2003). Ha desenvolupat activitats d’inventari i catalogació del patrimoni artístic i en l’àmbit de la museologia, sobre la base del convenciment de la necessitat de crear infraestructura per a l’estudi i la difusió del coneixement de l’art i del patrimoni artístic català. Amb aquesta mateixa intenció, aporta sovint continguts a la Viquipèdia i manté una galeria d’imatges d’art català, de lliure accés, a Flickr.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Flickr (Josep Bracons i Clapés)