Les primeres publicacions que es coneixen d’ell són de tema polític, com ara Party government (Londres, 1904), The National Unionist (Londres, 1904) i The will of the people and the referendum (Londres, 1908).
El seu interès per l’art, però, va ser molt notable. El 1924 es van vendre aquarel·les que ell tenia a Londres, i més endavant va publicar l’article «Hermenegildo Anglada Camarasa» (The Studio, Londres, 15 de gener de 1926), treball que reproduiria en català a la revista mallorquina La Nostra Terra (gener 1928), i que fou l’inici d’una àmplia monografia sobre el mateix pintor, The art of H. Anglada Camarasa. A study in modern art (Londres, The Leicester Galleries, 1929), molt completa i documentada i amb un punt de vista no només informatiu sinó també assagístic. Aquest llibre de Harris, molt ben editat i acuradament presentat en edició limitada, fou la primera gran monografia publicada sobre l’artista, encara consultable amb profit molts decennis més tard de la seva aparició.
Va col·laborar també al periòdic mallorquí El Dia, en el qual va publicar un article extens sobre Anglada (3 d’octubre de 1926) i un altre sobre la visió de Mallorca del pintor argentí —deixeble d’Anglada— Tito Cittadini (12 de març de 1927). Sembla que el 1930 Harris va participar en l’organització de les dues grans exposicions que Anglada va presentar a Londres i a Liverpool.
Harris fou uns anys resident a Pollença, com el seu biografiat Anglada-Camarasa, i va conèixer la cultura del país, fins al punt de fer una traducció a l’anglès del poema El pi de Formentor, de Miquel Costa i Llobera. Josep Pla parla indirectament de Harris, si bé no l’esmenta pel seu nom i cognom. A Un senyor de Terra del Foc diu que Jacint Puget, a la primavera del 1922, havia tractat a Pollença «un professor d’Oxford amb la seva filla més aviat tuberculosa. Aquest professor, que parlava un català pintoresc, s’havia arreglat una caseta molt simpàtica». Al marge de la presumpta imprecisió del professorat a Oxford —de fet no en va ser—, Harris estava acompanyat realment d’una filla molt prima, que el mateix Puget recorda com molt il·lustrada i amb qui parlava moltíssim en català; d’ella, que es deia Marie Margaret, Anglada Camarasa en va fer un apunt a l’oli. Un erudit anglosaxó establert a Pollença aleshores i amb una filla així sembla que només pugui correspondre a la figura de Harris.
Tanmateix, Harris va continuar amb les activitats intel·lectuals i va deixar de costat l’art, i l’abril del 1933, mentre encara era resident a Pollença, fou el guanyador del concurs Patxot corresponent al 1932, amb un dens volum que es va publicar, The Doctrine of Personal Right (Barcelona, Institució Patxot, 1935), que segons el veredicte del jurat —integrat per Josep M. Batista i Roca, Francesc Maspons i Anglasell i Rafael Patxot i Jubert—, «desenrotlla, sistemàticament i documentada, una alliçonadora exposició de l’experiència social anglesa, seguint la doctrina ètico-política d’aquell poble».
Posteriorment és sabut que va sofrir algun tipus de represàlia per part de l’Espanya franquista, i de nou al Regne Unit va publicar una monografia sobre el filòsof britànic defensor dels drets individuals Auberon Herbert. Crusader for Liberty (Londres, Williams and Norgate Ltd, 1943). A la bibliografia sobre Anglada-Camarasa sovint apareix esmentat amb els noms de «Stephen» o «Samuel». |
