La seva producció se centra en diversos eixos: d’una banda, destaquen els estudis sobre el gravat i la impremta, tal vegada aquells que més prestigi i fama li van donar. És una obra fonamental i de consulta obligatòria la Historia del grabado en Valencia (1943), vademècum per a qualsevol que comenci a aproximar-se a les arts gràfiques al País Valencià, un assumpte que no comptava amb una gran tradició bibliogràfica. Aquesta obra fou premiada per la Diputació Provincial de València per tal de completar la publicació anterior, vint anys després va escriure La encuadernación en Valencia durante los siglos xvi, xvii y xviii, en la qual va treballar la història del llibre i la relació que té amb les belles arts. A més també va escriure de manera monogràfica, per exemple, sobre il·lustradors valencians que van participar en distintes obres literàries clàssiques, com els que es van ocupar de les edicions del Quixot (1948). Una altra línia de recerca que va desenvolupar fou la família dels Rovira, als quals va dedicar una monografia el 1959, així com articles periodístics, entre els quals destaca el més curiós, intitulat «El pintor loco Hipólito Rovira y Meri», publicat a l’Almanaque de Las Provincias el 1945.
També li van importar les ordes militars, vinculades amb els estudis de noblesa, de manera que va publicar una monografia sobre la de Montesa i el seu castell (1926), així com altre text dedicat a la de Calatrava el 1964. També va tractar la lluita contra l’islam i els guerrers al llibre sobre Alcoi i Sant Jordi (1993), en aquest cas gràcies al seu treball com a cronista d’aquesta ciutat valenciana.
De manera transversal es va ocupar de la Inquisició valenciana, principalment partint de la figura de fra Andrés Ríos; de la iconografia de la presidencial valenciana (1958), del monestir cistercenc de Gratia Dei, de la relació entre Sant Vicent Ferrer i la noblesa; així com també va presentar estudis parcials sobre l’obra de Paolo da San Leocadio i la pintura valenciana del segle xvii. |
