ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 16/06/2017

Ferran Salvador, Vicente
Valncia, 1898 - Valncia, 12 de febrer de 1977

Àrees de treball: Gravat / Arts grfiques / Arts de la pell / Iconografia / Pintura renaixentista / Pintura del segle xvii / Pintura del segle xviii

Vicente Ferran Salvador és un clar exemple d’home de lletres polifacètic d’inicis del segle xx. Descendent d’una família d’aristòcrates valencians (els antics senyors de Villar de Canes, i dels Salvador, marquesos de Cruïlles i barons de Patraix i Planes), va cursar les llicenciatures de dret i filosofia i lletres a la Universitat de València, i va obtenir el títol de doctor en totes dues titulacions. El 1941 fou nomenat director del Centre de Cultura Valenciana, fet que el va catapultar a altres càrrecs i distincions molt significatives, ja que el 16 de març de 1966 va obtenir el títol d’acadèmic de la Reial Acadèmica Catalana de Belles Arts Sant Jordi, a més de ser secretari i membre de Lo Rat Penat en diverses anualitats, així com secretari perpetu de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, on va entrar a formar part l’any 1958. També fou nomenat conseller i director de la secció d’estudis americanistes de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València.

La seva producció se centra en diversos eixos: d’una banda, destaquen els estudis sobre el gravat i la impremta, tal vegada aquells que més prestigi i fama li van donar. És una obra fonamental i de consulta obligatòria la Historia del grabado en Valencia (1943), vademècum per a qualsevol que comenci a aproximar-se a les arts gràfiques al País Valencià, un assumpte que no comptava amb una gran tradició bibliogràfica. Aquesta obra fou premiada per la Diputació Provincial de València per tal de completar la publicació anterior, vint anys després va escriure La encuadernación en Valencia durante los siglos xvi, xvii y xviii, en la qual va treballar la història del llibre i la relació que té amb les belles arts. A més també va escriure de manera monogràfica, per exemple, sobre il·lustradors valencians que van participar en distintes obres literàries clàssiques, com els que es van ocupar de les edicions del Quixot (1948). Una altra línia de recerca que va desenvolupar fou la família dels Rovira, als quals va dedicar una monografia el 1959, així com articles periodístics, entre els quals destaca el més curiós, intitulat «El pintor loco Hipólito Rovira y Meri», publicat a l’Almanaque de Las Provincias el 1945.
  També li van importar les ordes militars, vinculades amb els estudis de noblesa, de manera que va publicar una monografia sobre la de Montesa i el seu castell (1926), així com altre text dedicat a la de Calatrava el 1964. També va tractar la lluita contra l’islam i els guerrers al llibre sobre Alcoi i Sant Jordi (1993), en aquest cas gràcies al seu treball com a cronista d’aquesta ciutat valenciana.
  De manera transversal es va ocupar de la Inquisició valenciana, principalment partint de la figura de fra Andrés Ríos; de la iconografia de la presidencial valenciana (1958), del monestir cistercenc de Gratia Dei, de la relació entre Sant Vicent Ferrer i la noblesa; així com també va presentar estudis parcials sobre l’obra de Paolo da San Leocadio i la pintura valenciana del segle xvii.


Borja Franco

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí