Gemma Ylla-Català Passola és llicenciada en història de l’art (1986), màster en museologia (1989) i màster en art (2003) per la Universitat Autònoma de Barcelona. És conservadora adjunta de les col·leccions d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya des del 2000, i s’ha dedicat especialment a la pintura romànica i a la història de les col·leccions d’art medieval. Des del 2014 forma part del grup de recerca «Tresors, Marxants, Col·leccions. La dispersió de l’art europeu: col·leccions, exposicions i comerç de l’art. El diàleg artístic i cultural amb Amèrica, 1900-1989», de la Universitat de Barcelona, liderat per Imma Socias. Des del maig del 1995 està vinculada laboralment al Museu Nacional d’Art de Catalunya on va treballar inicialment en el Centre de Documentació i Difusió Educativa (1995-1998) i en el Departament de Publicacions (1998-2000).
  Anteriorment va treballar en diversos museus, institucions i projectes, en tasques de documentació i catalogació dels fons, com ara el Museu Episcopal de Vic (1988-1991), la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (1996), el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1991-1996) i l’Inventari dels Béns de l’Església catòlica a Catalunya (1990-1992). També va col·laborar en la realització del projecte museològic previ a la remodelació arquitectònica del Museu Episcopal de Vic (1989-1990), i en diversos programes de difusió i promoció cultural de la Comunitat Europea, com ara l’European Community Petra Programme-Salònica (1993) o l’Horizon Programme (1993-1994).

Les primeres investigacions que va realitzar es troben relacionades amb l’estudi de la formació del Museu South Kensington de Londres (actualment, Museu Victòria i Albert) i la repercussió del seu model en la creació o l’ordenació dels museus d’art a Catalunya (1991-1993). L’estudi de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya l’ha portat a aprofundir en alguns historiadors de l’art i artistes que, en diferents aspectes, han estat atrets per l’estudi o la valoració de l’art romànic català, com ara Lluís Domènech i Montaner, Josep Pijoan, Raimon Casellas i Antoni Tàpies. En els darrers anys també ha aprofundit en la història recent de les obres d’art medieval del Museu Nacional, a partir de l’estudi de les gestions de la Junta de Museus o de l’activitat d’antiquaris i col·leccionistes, per exemple de l’antiquari Amadeu Sales i la col·lecció d’art medieval de Lluís Plandiura en la dècada de 1920.
  Pel que fa a la museografia, va col·laborar en la coordinació de la reorganització de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) reobertes completament al públic el 2004, i va coordinar la darrera reforma de les col·leccions d’art romànic (2011). També al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), de manera individual o col·lectiva, ha comissariat les exposicions dedicades a «Domènech i Montaner i la descoberta de l’art romànic» (2006), «El esplendor del románico» (Fundación MAPFRE Madrid. 2011), «En Companyía d’Antoni Tàpies. Visita al romànic» (2013-2014) i «Col·lecció Antonio Gallardo Ballart- Obres d’art románic i gòtic» (2016), sobre les quals va publicar estudis en els catàlegs corresponents.