Montserrat Galí Boadella fou historiadora de l’art per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Zagreb (Croàcia). Va obtenir el doctorat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) l’any 1995, amb un treball sobre la introducció del Romanticisme a Mèxic. Paral·lelament, va estudiar música a Barcelona i Munic. Professora d’història de l’art a les principals universitats de Mèxic; fou investigadora de l’Institut de Ciències Socials i Humanitats de la Benemèrita Universitat Autònoma de Puebla, on va ser coordinadora del Postgrau en Història de l’Art en col·laboració amb la UNAM. Fou directora del Museu Universitari del Chopo de la UNAM, a Ciutat de Mèxic (1989-1994). Pertany al Sistema Nacional de Investigadores (nivell III). La seva especialitat principal era l’art mexicà, que inclou estudis musicològics. Els temes de les seves recerques abasten els segles xvii al xix, amb èmfasi en els estudis sobre la regió de Puebla-Tlaxcala. En aquest àmbit, va publicar vuit llibres i més d’un centenar d’articles en revistes mexicanes i internacionals, a més de nombrosos llibres com a editora o coautora. Va ser presidenta de l’Associació de Catalanistes d’Amèrica Llatina (ACAL) del 2012 al 2015 i organitzadora del Primer Congrés Internacional de l’ACAL (Puebla, 2015).

A partir de la tesi de tercer cicle a la Universitat de Zagreb (1976), es va interessar pel gravat popular, i va treballar aquest tema tant a Catalunya com a Mèxic. La seva tesi de tercer cicle es va publicar en català: Imatges de la Memòria. El gravat popular a Catalunya de la primera meitat del segle xix (Barcelona, Alta Fulla, 1999). Com a resultat de la especialitat obtinguda a Zagreb (comunicació visual), va publicar el llibre El arte en la era de los medios de comunicación (Madrid, Fundesco, 1988).
  Com a historiadora de l’art en l’àmbit de l’art català, es va especialitzar en la recerca de catalans actius a Mèxic. Durant el període virregnal va localitzar un escultor català a Puebla, un cas realment excepcional, que va obrir un camp inèdit fins aleshores. El resultat d’aquesta troballa fou l’article «Diego de Folch, un escultor catalán en la Puebla de Juan de Palafox (siglo xvii)», a Presencia catalana (Guadalajara, Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2012). Pel que fa al segle xviii, també a Puebla, va estudiar el canonge Ignacio Antonio Domènech, autor intel·lectual del tabernacle de la catedral de Puebla, obra magna del Neoclassicisme mexicà.
  Sobre l’art dels segles xix i xx va publicar un treball de caràcter general, però fonamentat en diverses recerques puntuals, sobre l’activitat d’artistes catalans a Mèxic després de la independència, com ara Artistes catalans a Mèxic, segles xix i xx (Barcelona, Generalitat de Catalunya / Comissió Amèrica Catalunya, 1993). Pel que fa als estudis del segle xix mexicà, especialment del període romàntic, va investigar dos personatges interessants, desconeguts a Catalunya. El primer, Narcís Bassols Soriano, guitarrista, a Mèxic va ser editor i impressor, però les seves memòries són també d’un gran interès per a la història del Romanticisme català, com es pot veure a «Les memòries de Narcís Bassols Soriano, un figuerenc romàntic a Mèxic» (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 1998). El segon, Rafael de Rafael, va desenvolupar una activitat més curta a Mèxic però d’una gran intensitat en molts àmbits, com a gravador, litògraf i editor, i sobretot com a crític d’art. Els últims anys els va passar a Cuba. Sobre Rafael de Rafael, va publicar un treball de caràcter biogràfic general i hi ha en premsa un estudi sobre les seves idees estètiques, «De Barcelona a l’Havana: Rafael de Rafael, una vocació hispanoamericanista» (Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Barcelona, 1998).
  Al llarg de diversos estudis sobre l’Academia de San Carlos de Mèxic, va tenir l’oportunitat de descobrir noves dades sobre Pelegrí Clavé i Manuel Vilar i el mestratge de tots dos a Mèxic. Els últims anys va retornar a estudiar l’escultor Manuel Vilar i l’ha lligat amb el crític d’art Rafael de Rafael, i va redactar dos articles: «Rafael de Rafael, un natzarè català a les Amèriques» (Catalunya-Amèrica: l'art entre el viatge i l'exili (s. xix i xx), 2018)  i «Manuel Vilar, forjador del prestigio de la escultura académica en el México conservador 1846-1860» (Modern sculpture and the question of status, 2018).
  Com a comissària, es va encarregar de nombroses exposicions d’art mexicà i també dedicades a l’art català, entre les quals cal destacar-ne dues a la ciutat de Puebla (2015): «Luis G. Jordá, un músico catalán en el México del Porfiriato» i «Transterrados. Plástica del exilio catalán en México».
  Pel que fa a les obres sobre l’art mexicà, cal destacar Pedro García Ferrer. Un artista aragonés del siglo xvii en la Nueva España (Terol —Puebla—, Instituto de Estudios Turolenses, 1996); Historias del bello sexo. La introducción del Romanticismo en México (Ciutat de Mèxic, UNAM, 2004); Estampa popular / cultura popular (Puebla, Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades, 2007); Ignacio Antonio Domènech. Reformas e innovaciones en la Puebla ilustrada de finales del siglo xviii (Puebla, Secretaría de Cultura del Gobierno del Estado de Puebla, 2007); La estampa popular novohispana (Puebla, Museo Nacional de la Estampa / Instituto de Artes Gráficas de Oaxaca / Secretaría de Cultura del Estado de Puebla / Fundación Harp, 2008); La Casa de Minerva. Arte e historia en el patrimonio edificado de la Universidad Autónoma de Puebla (Puebla, Benemérita Universidad Autónoma de Puebla / Educación y Cultura, 2011); Cultura y política en el México conservador. La lotería de la Academia Nacional de San Carlos. 1843-1860 (Puebla, Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades Alfonso Vélez Pliego de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla / Educación y Cultura, 2012), i José Manzo y Jaramillo. Artífice de una época (1789-1860) (Puebla, Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades Alfonso Vélez Pliego de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla / Educación y Cultura, 2016).