Antoni Josep Gascó i Sidro es va llicenciar en geografia i història el 1973 amb la qualificació d’excel·lent, i després es va doctorar a la Universitat de València, en l’especialitat d’història de l’art, amb excel·lent cum laude. Va ser, durant catorze anys, professor del Centre Universitari de Castelló, i en va ser secretari durant vuit anys per elecció del claustre, fins que es va incorporar, de forma definitiva i única, a la seva plaça de catedràtic de batxillerat (1981).

Entre els títols que li van concedir, destaquen els de Cronista Oficial de la Ciutat de Castelló, acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i Sant Carles de València; membre de la Institució Alfons el Magnànim a València, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, del Patrimoni Històric Artístic, per nomenament ministerial i, en diverses ocasions, del Consell Provincial i Municipal de Cultura, a Castelló de la Plana. Va ser becari a Alemanya de la Fundació Konrad Adenauer (1977). També va redactar els informes necessaris per a la declaració de diversos edificis singulars com a monuments nacionals. Ha format part de nombrosos jurats en premis de pintura i escultura nacionals i internacionals, i ha obtingut diversos premis en certàmens literaris i d’investigació, entre els quals cal ressenyar els de la Diputació Provincial i l’Ajuntament de Castelló de la Plana. És conservador honorífic del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés des del 1988.
  Al marge d’inenarrables articles de divulgació en diaris i revistes locals i nacionals, són nombrosos els articles d’investigació publicats en revistes, com ara les de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València, la Universitat de València, el Centre Universitari de Castelló i la Societat Castellonenca de Cultura, entre d’altres. S’han realitzat diverses exposicions antològiques sota el seu comissariat, i n’ha publicat catàlegs, com ara Gimeno Baró (1981), I Mostra de Pintura Castellonenca (1985), Traver Calzada (1985 i 1999), Fons de la Caixa d’Estalvis de Castelló (1987 i 2000), Soler Blasco (1987), Art del desfet (1995), Tomás Roures (1997), Manolo Fuster (1997), Ramón Catalàn (1999), La pineda en l’obra de Porcar (1999), Antoni Miró (1999), Contempor@nea 2000 per a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, Harmonies Quebradas (2004), Metamorfosi musical (2004), Butterfly (2005), Marcelo Díaz (2005), Paco Puig (2006), Aurora Valero, Rosendo Esteller (2006), Vicent Cortina (2006) i Amat Bellés (2007). És autor de trenta-dos llibres sobre temes artístics, entre els quals destaquen Adsuara l’home i l’artista (1977); La Confraria de la Sang. Un capítol de la història i de l’art de Castelló (1981); L’escultor Ortells (1989); El pintor Puig Roda (1985); El pintor Castell (1986); Bolumar. La sensualitat i el símbol (1990); El pintor Fernando Peiró (1994); Vicens. L’idealisme sublimat del mite (1991); Festa, història de les festes de Castelló (1995), en la qual ha actuat com a director, comptant amb trenta col·laboradors; Pintors de Castelló (1997); Banda Municipal de Castelló (2000); El arte de la Pasión (2004); Manolo Fuster (2005); Biot (2006); Gimeno Barón (2006); Guallart. L’aristocràcia de la ceràmica (2008); Paco Puig. Artista i home. La seua obra (2010); Los murales de la Diputación de Castelló de Traver Calzada (2010); Melchor Zapata (2012), i Crònica de Castellón (2014). Ha col·laborat amb altres autors, en publicacions com ara Porcar (1991), Història de l’art valencià (1986), La provincia de Castelló de la Plana. Tierras y gentes (1985), Cepa i raïls de Benicarló (1980), Història de Castelló (1992), Diccionari d’artistes valencians del segle xx (1999), José A. Sorolla (2000) i Castelló. Paisatge d’una ciutat (2003), entre d’altres.
  Ha exercit la crítica d’art i de música al diari Levante de València (1968-1971 i 1993-2012) i també als diaris Mediterráneo (1971-1983) i Castellón Diario (1983-1993), del qual va ser fundador. Des del 2013, torna a escriure a Mediterrani i ha pronunciat conferències en diverses ciutats espanyoles sobre temes de la seva especialitat. Com a crític musical, exerceix la corresponsalia de la revista Scherzo, després d’haver estat corresponsal de Ritmo a Castelló de la Plana. Ha publicat nombrosos articles sobre temes musicals en revistes especialitzades i notes al programa per a l’orquestra de Radiotelevisión Española, el Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola, l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló i el Palau de la Música de València.