Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou historiador de l’art, paleògraf i promotor cultural. Va fer el batxillerat a l’Institut de Tarragona. Va ingressar al Seminari Pontifici, on fou ordenat sacerdot l’any 1967. Posteriorment, va estudiar arxivística a la Pontifícia Escola de Paleografia i Diplomàtica del Vaticà. L’any 1969 fou nomenat director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, càrrec que va ocupar fins a l’any 1977, en què va abandonar la carrera eclesiàstica. Dins d’aquest període va aconseguir traslladar l’arxiu a unes dependències modernes i dotar-lo d’un funcionament millor. Fou president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense del 1970 al 1973. L’any 1976 la Diputació li va encarregar l’organització i la direcció del Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT), la qual va exercir fins al final de la seva vida. Fou el creador de l’Arxiu Fotogràfic d’aquest Museu i va tenir un interès especial per a recuperar l’obra dels artistes visuals del territori i de literats tarragonins, com ara Manuel de Montoliu, Josep Yxart i Pin i Soler. Per la feina que va portar a terme en la creació i la consolidació del Museu, el 1976 fou elegit membre corresponent per Tarragona de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Des de l’any 1979 fins al 1996 fou director de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona, el qual va reorganitzar i on, conjuntament amb Salvador Rovira, es va encarregar de l’edició de la Bibliografia Històrica Tarraconense. |