Romà de la Calle i de la Calle fou Premi Nacional en finalitzar els estudis de l’especialitat de filosofia el 1968 (Universitat de València). També obtingué el Premi Extraordinari en la memòria de llicenciatura, dedicada a la teoria de l’art de György Lukács. En paral·lel, estudià l’especialitat de pedagogia. Una vegada llicenciat, sempre amb beques, fou becari del Ministeri d’Educació i Ciència, en la modalitat de perfeccionament del professorat universitari investigador (1968-1972).
  A les primeries dels anys seixanta, escrigué poesia en valencià i obtingué diversos guardons. Així, del llibre Pedres a les mans (1964) s’arrepleguen alguns poemes a l’antologia universitària Veus i silenci (1966) i també al recull Poetes valencians del segle xx (fascicles de la Gran enciclopèdia valenciana). No cal oblidar tampoc les seves experiències teatrals (a Alcoi i València) als grups del Teatro Español Universitario. Vista la seva incorporació immediata a la docència universitària (1968), aviat els principals nexes definitius amb l’àmbit literari foren l’assaig, la traducció i la crítica de les arts plàstiques. D’altra banda, la seva tesi doctoral se centrà en l’estudi de les teories cinematogràfiques (1974), ja que havia iniciat uns anys abans (1969), a la Universitat de València, la docència sobre cinema. Col·laborà, uns anys després, a la fundació de l’Institut de Cinema, Radio i Televisió de la Universitat de València.
  Catedràtic d’estètica i teoria de les arts, tant als estudis de filosofia com en la llicenciatura d’història de l’art, la seva docència s’ha desenvolupat a la Universitat de València Estudi General (UVEG), la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Politècnica de València, al llarg de quaranta-cinc anys. Actualment, és professor honorari de la UVEG. Fou director de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València (al llarg de deu anys, en terminis biennals, entre els anys 1987 i 2012). També ha estat president de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València (2007-2015), d’on és membre numerari des del 1988. Fou president honorari de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA) (1988-1995), de la qual fou president honorari (des del 1996), i és membre de l’Asociación Española de Críticos de Arte (AECA) i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (1987).
  Ha estat director del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) del 2004 al 2010, fins a la seva dimissió, enfrontat a la censura política aplicada al museu. També fou membre del Consell Rector de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), al llarg de vint anys (1987-2008). És membre del Patronat del Museu de Belles Arts de València (2004-2016). Ho ha estat abans del Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) i del Museu d’Art Contemporani d’Elx. També ha estat membre del Patronat Especial Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València (1989-2015) i ho ha estat del Patronat del Museu Popular de Villafamés. Ha estat assessor artístic i cultural de diferents institucions municipals i de distintes entitats privades. Projectà i inicià, l’any 1983, el Centre de Documentació d’Art Valencià Contemporani de la UVEG, que actualment porta el seu nom. Ha estat codirector de set edicions, de durada biennal, del Màster d’Estètica i Creativitat Musical (1997-2008) i de setze altres edicions del curs de postgrau «Educació artística i gestió de museus» (2001-2016), que ha obtingut el Guardó d’Excel·lència (ADEIT, Fundació Universitat-Empresa, 2009), tots dos de la Universitat de València. Ha estat president de l’Associació Valenciana d’Educació Artística, Museus i Patrimoni (2012-2014). L’any 2015 es crearen els premis Romà de la Calle a l’impuls estètic en art i educació, atorgats a l’IVAM en les dues convocatòries realitzades fins ara.
  Obtingué la Creu d’Alfons X el Savi i també Medalla de Plata al Mèrit Professional del Ministeri d’Educació i Ciència. Així mateix, li fou concedida la Medalla de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (1999) i també la Medalla de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València (2012). Ha rebut la Medalla al Mèrit en les Belles Arts per part de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos (2015). Obtingué el Premi Nacional de Crítica d’Art; és acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (1989); fou nomenat Oficial de l’Orde de les Palmes Acadèmiques pel Ministeri d’Educació Nacional de França (2009); obtingué el Premi Flama Rotària en la modalitat de ciències humanes (València, 2009), el Premi Cristòfol Aguado en la modalitat de cultura i societat (2009), el Premi Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes (2010), el Premi Túria a la dignitat ciutadana (2010), el Premi Cultura Jove (2010), el Premi Gràffica (2010) per l’atenció prestada al món del disseny, el Premi Primer de Maig (2011) pel seu compromís amb la societat, el Guardó Llibertat Cívica, atorgat per la Lògia M. Blasco Ibáñez, adscrita al Gran Orient de França (2012), i el Guardó Educació i Societat (2014). La Junta de Govern de la Universitat de València li atorgà la Medalla de la Universitat (2016).

Pel que fa al vessant de l’assaig, cal destacar uns vint volums sobre estètica, teoria de l’art i història de l’art valencià contemporani, com ara En torno al hecho artístico (1981, Premi Ciutat de València d’assaig); Estética & Crítica (1983); Lineamientos de estética (1984); Lukács. Estética y poética (1985); L’educació per l’art. Valors pedagògics i estètics de la modernitat (2000); John Dewey. Experiencia estética & experiencia crítica (2001); Senderos entre el arte y lo sagrado (2003); El espejo de la Ekphrasis (2005); Escenografies per a la Crítica d’Art Contemporània (2005); El ojo y la memoria. Materiales para una historia del arte valenciano contemporáneo (2006); Gusto, belleza y arte. Doce ensayos de historia de la estética y teoría de las artes (2006); Reflexions estètiques des del divan (2008); Doce artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes (2009); Miradas interdisciplinares a través del arte (2009); Quince artistas valencianos contemporáneos (2010); Cultura de la quotidianitat i Museu de patrimoni immaterial (2010); A propósito de la crítica de arte. Teoría y práctica. Cultura y política (2012); Veinte artistas valencianos contemporáneos (2013); Memoria y desmemoria del MuVIM. Política cultural, museo y patrimonio inmaterial (2015); Trece artistas valencianos contemporáneos y un homenaje (2015), i Diàlegs entre les imatges i les paraules. Estudis al voltant de setze artistes de les Comarques del Sud del País Valencià (2016). Mereixen una menció especial el Repertorio bibliográfico de investigación estética (1986) i també el Repertorio bibliográfico de artistas valencianos contemporáneos (1950-2000), fruit d’un conveni signat entre la Institució Alfons el Magnànim i la Universitat de València, vàlid entre els anys 2001 i 2009.
  Ha fet de comissari d’exposicions d’arts plàstiques per a distints Centres Culturals i Museus, algunes per a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), per al Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana, per a la UVEG, per a la Sala Parpalló de la Diputació de València, per al centre d’exposicions de la Caixa del Mediterrani (CAM), per al Centre Bancaixa i per al Museu de la Universitat d’Alacant.
  La intensa dedicació a la docència, la recerca i la crítica d’art l’ha dut a la redacció d’una vintena de llibres de caire monogràfic, sobre artistes valencians contemporanis com ara, sobre la pintura de J. R. G. Castejón, La realidad de lo imaginario (1981); sobre l’obra plàstica de José Quero, Los espacios de la ambigüedad (1982) i La escena y el sueño (1989); sobre les escultures de Salvador Soria, La concreción del lenguaje plástico (1983); sobre les escultures de R. de Soto, Formas para configurar espacios (1985); sobre l’obra de J. Díaz Azorín, De la autonomía a la funcionalidad del arte (1987); sobre la pintura d’Antoni Miró, L’estranya obsessió de pintar pintura (1988) i Imatges de les imatges (1998); De la imatge a la paraula. Una aproximació a la història de la pintura al sud del País Valencià (1988); sobre les ceràmiques d’Enric Mestre, Diálogos con la materia (1992); sobre la pintura de Francisco Lozano, El paisaje como síntesis (1993); sobre la pintura de J. Sánchez Méndez, Los paisajes de la pintura (2001), i sobre l’obra de Díaz Azorín, Diálogos entre el dibujo y la escultura (2006), Investigaciones en torno al dibujo (2010) i Memorias y dialógos de taller. La trayectoria escultórica de Ángeles Marco (1947-2008) (2014).
  Participa amb assiduïtat en publicacions col·lectives sobre història de l’art, teoria de l’art i museografia, com ara Plástica valenciana contemporánea (1986); La obra pictórica de Genaro Lahuerta (1987); Y después del postmodernismo ¿qué? (1998); Intertextos y contaminaciones. Contemporaneidad y clasicismo en el arte (1999); Hecho artístico y medios de comunicación (1999); A qué llamamos arte. El criterio estético (2001); El paisaje valenciano en el siglo xx (2002); Arte y funcionalidad (2002); La crítica de arte. Historia y teoría (2003); La mirada inquieta. Educación artística y museos (2005); Espacios estimulantes. Museos y educación artística (2007); El arte valenciano en la época de Sorolla. 1863-1923 (2008); Mentes sensibles. Investigar en educación y en museos (2009); La Real Academia de Bellas Artes de San Carlos en la Valencia ilustrada (2009); Sobre el descrèdit de la modernitat (2010); El contexto artístico-cultural valenciano en torno a la Exposición Regional de 1909 (2010); Voces democratistas (2011); Ut pictura poesis (2011); Investigar en los dominios de la música (2011); La investigación actual en bellas artes (2012), i Arte, academia y sociedad. Estudios sobre el siglo xviii valenciano (2016).
  D’altra banda, ha estat coordinador de diferents volums, com ara Reflexiones sobre la crítica de arte (1990); El arte valenciano de la década de los ochenta (1993); Ángeles Marco y el taller de la memoria (1998); En torno a la creatividad, un homenatge al professor Ricardo Marín Ibáñez (1998); Cerámica valenciana fin de siglo (1999); Armengol d’après Mantegna (2003); Rafael Armengol. Pintures 1960-2000 (2004); Sergio Brito. El espacio humano como espacio ético (2004); José Quero. Pinturas y collages (2005); Enric Mestre. Vint peses per a un museu (2008); José Antonio Toledo. Pintura íntima (2009); Uiso Alemany / Vicent Peris. Un tiempo, un espacio (2011); Miguel Borrego. Mudanzas (2012), i Enric Solbes (2016). Ha coordinat una enciclopèdia de cinc volums editada per la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València, Los 30 últimos años del arte valenciano contemporáneo (2010-2015).
  Així mateix, cal destacar la seva dedicació com a traductor de diversos textos bàsics d’estètica i teoria de l’art, alguns dels quals són estudis i edicions de tipus crític. També cal fer referència a la perllongada tasca com a director de col·leccions de llibres, al llarg de diversos períodes de l’itinerari universitari: a l’editorial Teorema, la col·lecció «Arte y Comunicación», la Universitat de València, Fernando Torres editor, la col·lecció «Aesthetica», Nau Llibres, la col·lecció «Arte & Filosofía» i, actualment, al Servei de Publicacions de la Universitat de València, la col·lecció «Estètica i Crítica», que ha rebut de la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles el guardó a la Millor Col·lecció Universitària Espanyola (2015). Ha dirigit també l’Aula de les Arts i les publicacions sobre art de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València entre els anys 1998 i 2010. Així mateix ha dirigit, entre el 2004 i el 2010, els Quaderns del MuVIM i la col·lecció «Biblioteca» del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, fins a la seva dimissió. Ha creat i ha dirigit també la col·lecció «Investigacions i Documents» de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos (2004-2016).
  D’altra banda, ha format part de diversos consells de redacció de revistes especialitzades, com ara Teorema (primera època; Universitat de València); Ágora (Universitat de Santiago de Compostel·la); Debats (segona etapa; Institució Alfons el Magnànim, València); L’Espill (primera etapa; València); Archivo de Arte Valenciano (Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, que dirigeix); Quaderns de Filosofia (Societat Valenciana de Filosofia); Cimal. Arte Internacional (primera etapa; València); Reüll Revista d’Informació Visual; Revista Coo; Acción Paralela; Aisthesis (Universitat Catòlica de Xile); Limbo. Boletín Internacional de Estudios sobre George Santayana (Universitat d’Oviedo), i Forma e Imagen (Universitat Complutense de Madrid), i ha estat nomenat jurat de molts certàmens, premis i convocatòries de beques. A més, ha col·laborat amb assiduïtat, durant algunes dècades, a la premsa diària, a revistes de caire general i a la ràdio, principalment des de la seva activitat professional i universitària.