Dawn Ades es va graduar a la Universitat d’Oxford i va estudiar història de l’art a l’Institut Courtauld de la Universitat de Londres. Ha estat professora d’història de l’art a la Royal Academy of Arts de Londres, i catedràtica d’història i teoria de l’art a la Universitat d’Essex. És membre de la British Academy, i ha estat administradora de la Tate. El 2012 va exercir com a comissària associada a la Manifesta 9. El 2013 fou guardonada amb una Ordre de l’Imperi Britànic pels serveis que ha realitzat per a la història de l’art. Actualment, és professora emèrita d’història de l’art a la Universitat d’Essex. Està casada amb el poeta i traductor Timothy Adès, i un dels seus fills és el compositor, pianista i director d’orquestra Thomas Adès.

Les principals investigacions que ha desenvoupat tracten les avantguardes històriques —dadà i surrealisme— i l’art modern de l’Amèrica llatina, així com la vida i l’obra de Salvador Dalí. El 1982, quan encara no hi havia gaires estudis acadèmics sobre la vida i l’obra de Dalí, va publicar l’assaig generalista Salvador Dalí (Londres, 1982; edició en espanyol el 1984, i edició revisada en anglès el 1990). El 1994 va dirigir la contribució britànica a l’exposició itinerant «Salvador Dalí. The early years» (Centre South Bank, Londres, 1994), «Dalí: els anys joves [1918-1930]» (Palau Robert, Barcelona, 1995), i va contribuir al catàleg amb el text «Morfologies del desig». El 1998, va cocomissariar l’exposició «Salvador Dalí. A mythology» (Galeria Tate, Liverpool, i Museu Salvador Dalí, Sant Petersburg, Florida), i va publicar l’estudi «Salvador Dalí and the myth of the father« al catàleg. L’any 2000 va comissariar l’exposició «Dali’s optical illusions» (Museu d’Art Wadsworth, Hartford, Connecticut; Museu Hirshorn, Washington; Galeria Nacional Escocesa d’Art Modern, Edimburg). El 2004 va comissariar la gran retrospectiva commemorativa del centenari del pintor, que es va celebrar al Palau Grassi de Venècia, i en va coordinar el catàleg monumental (l’exposició es va traslladar després al Museu d’Art de Filadèlfia Museum of Art). Aquell any, a més a més, va contribuir amb la conferència «Les antipintures de Dalí del 1928», al congrés Dalí, un creador dissident (2004), organitzat a Barcelona pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. I encara el 2004, va publicar la conferència «Dalí and Duchamp», a les actes del Congrés Persistence and Memory: New Critical Perspectives on Dalí at the Centennial, celebrat al Museu Dalí de Sant Petersburg, a Florida. Ha contribuït amb articles a les exposicions «Dalí», del Museu Ludwig de Colònia («The tragic myth of Perpignan Station», 2006) i «Dalí and Film», a la Galeria Tate de Londres («Why film?», 2007).
  Dawn Ades ha exercit de pont entre els investigadors dalinians catalans i el món acadèmic anglosaxó. Entre els seus principals alumnes i col·laboradors anglosaxons en temes dalinians, cal destacar Elliott King i William Jeffett.
  També ha estat curadora i cocuradora d’exposicions, com ara «Dada and surrealism reviewed» (Galeria Hayward, Londres, 1978), «Art in Latin America. The modern era 1820-1980» (Galeria Hayward, Londres; Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid, i Museu Nacioanl i Modern, Estocolm, 1989), «Art and power. Europe under the dictators 1930-1945» (Galeria Hayward, Londres; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona, i Museu d’Història, Berlín, 1995) i «Surrealism. Desire unbound» (Galeria Tate, Londres i Museu Metropolità d’Art, Nova York, 2002).
  És autora dels assajos Photomontage (1976; edició revisada i augmentada el 1986, i edició en espanyol, Fotomontaje, el 2002); André Masson (1994; edicions en català, francès i anglès); amb N. Cox i D. Hopkins, Marcel Duchamp (1999); amb Simon Baker, Undercover surrealism. Georges Bataille and Documents (2006), i de l’antologia Selected writings on art and anti-art (2015).