Manuela Alcover i Lladó és llicenciada en filosofia i lletres en la secció d’història per la Universitat de Barcelona (1958). En les oposicions lliures va obtenir la càtedra de geografia i història d’instituts de batxillerat (1962) i el títol de professora d’art d’escoles de belles arts (1965). Va ampliar coneixements sobre art en cursets a Salamanca i a Perusa.

Ha compaginat l’exercici de la docència amb la investigació i l’assaig. Ha tractat una temàtica diversa, en la qual predominen els temes relatius a l’art, especialment aquells referits a l’illa de Mallorca, com ara la pintura paisatgística de Mallorca; les diferències estilístiques en la versió d’un mateix paisatge segons els diferents pintors, estètiques i moviments, especialment dels modernistes catalans, i les reflexions i els comentaris dels intel·lectuals mallorquins sobre aquestes interpretacions. D’aquests treballs, destaquen Llorenç Villalonga i les Belles Arts (Palma, Documenta Balear, 1996) i De l’Illa d’Or a l’Illa de Nacra. La pintura paisatgística de Mallorca (Palma, Cort, 2005). Entre els articles que va publicar, cal destacar «L’impacte de Modernisme a les Illes, Rusiñol-Mir, La intel·lectualitat mallorquina i el Modernisme, Antoni Gelabert» (Lluc, Palma, juny 1976, octubre 1976, juny 1977 i juliol-agost 1977, respectivament); «El impacto del Modernismo en Mallorca. La estilización del paisaje» (Boletín de la Asociación Europea de Profesores de Español, Madrid, 1978); «Pau Fornés, un manierista del segle xx» (Caligrama, Universitat Balear, Palma, juliol-agost 1987); «L’iconògraf vist per l’iconògraf: Andrei Rubliov d’Andrei Tarkowski» (Lluc, Palma, juliol-agost 1987); Notes sobre l’Ifigènia i la Medea de Feuerbach (Palma, Institut d’Estudis Baleàrics / Conselleria de Cultura, 1989); Congrés Internacional d’Estudis Històrics. Les Illes Balears i Amèrica (Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1992), i Els pintors argentins i el paisatge de Mallorca (Palma, Conselleria de Cultura, 1992). També ha tractat altres temes en diversos articles, dels quals cal destacar «Medea y Nuredduna» (Simposio sobre Relaciones Inéditas entre Grecia y España, Instituto Cultural de Atenas, Atenes, 1986); «A propòsit de I Celti del Palazzo Grassi» (Lluc, Palma, novembre-desembre 1991); «La dona d’aigo d’En Jordi d’Es Racó i el cinema» (Lluc, Palma, març-abril, 1997), i «Perills demagògics del folklorisme» (Estudi General Lul·lià, Palma, 2000). Darrerament ha publicat Nuredduna. El gran mite de Mallorca (Palma, Lleonart Muntaner, 2015), un estudi sobre el personatge protagonista de La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera.