Mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa va ser ordenat prevere a la diòcesi de Tarragona. Al cap d’uns anys, va esdevenir beneficiat de la Comunitat de Preveres de Valls, la qual el va designar, l’any 1930, arxiver de la Comunitat, i va ocupar aquest càrrec fins a la seva mort.
  La predilecció que tenia per la història el va fer mereixedor de diversos premis i distincions, com ara el Certamen de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana de l’any 1911 i els Jocs Florals de les Festes Decennals de la Candela, dels anys 1911 i 1921, per diversos treballs històrics. Una de les seves afeccions era la fotografia, gràcies a la qual va guanyar el primer premi del concurs celebrat a Valls l’any 1923.

Va escriure un bon nombre d’articles a la premsa vallenca sobre el patrimoni religiós vallenc, especialment de l’església de Sant Joan. Entre els estudis que va realitzar, destaquen Monografia de la devoción a la Virgen de la Candela (Lleida, Acadèmia Mariana de Lleida, 1911), Monografia de l’església parroquial de Sant Joan Baptista (Valls, Impremta Castells, 1913), Iglesia de Sant Joan Baptista (Valls, Impremta Castells, 1920), L’escut de Valls (Barcelona, Taber, 1927) i Congregació de la Mare de Déu dels Dolors (Valls, Impremta Castells, 1929).
  També va realitzar diversos treballs paleogràfics, com ara la traducció de Practica Celebrandi d’Anton Saurí, comensal de Dalmau de Mur, del segle xv, o la transcripció de l’Exemplar de Confessió, del segle xiv, i de l’Oració molt devota del bisbe de Barcelona Andreu Bertran, del segle xv.
  D’altra banda, va deixar una obra inèdita, Vocabulari d’heràldica. Explicat i acompanyat d’exemples en figures, realitzat l’any 1916, a més d’una monografia religiosa de la ciutat de Valls, datada l’any 1951 i un llibre sobre els jocs tradicionals vallencs.