Eduard Vallès Pallarès és doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona amb una tesi que tracta sobre la influència de l’art català sobre Picasso. També és màster en estudis avançats en història de l’art per la mateixa universitat i, pel que fa al vessant museístic, és postgraduat en direcció d’institucions, plataformes i equipaments culturals per la Universitat Pompeu Fabra. També és màster en desenvolupament local i regional amb un treball final sobre l’Ecomuseu dels Ports (Universitat de Barcelona). En la trajectòria professional, ha alternat les tasques de recerca científica amb les de comissariat d’exposicions i amb la gestió d’equipaments museístics. És conservador d’art modern i contemporani del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i també és membre de l’equip de direcció del Centre Picasso d’Horta de Sant Joan. Anteriorment, ha estat director de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i conservador del Museu Picasso de Barcelona. En l’àmbit docent, és coordinador del mòdul de conservació i restauració del Postgrau de Museologia (Universitat Pompeu Fabra) i ha estat professor del Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art (Universitat de Barcelona).

En la tasca professional i de recerca, s’ha especialitzat en l’obra de Picasso i en l’art català del final del segle xix i principi del segle xx. Es va formar al costat de Josep Palau i Fabre, que li va encarregar la direcció de la seva fundació l’any 2002, de la qual va ser el primer director. Com a conservador del Museu Picasso, a més de les tasques inherents al càrrec, va comissariar diverses exposicions i va ser responsable de la xarxa catalana d’entitats picassianes. És autor de diversos llibres sobre Picasso, com ara Picasso i Rusiñol. La cruïlla de la modernitat (Consorci del Patrimoni de Sitges, 2008) i Picasso. Obra catalana i Picasso i el món literari català (Enciclopèdia Catalana, 2015). Aquest darrer treball va ser el resultat d’una llarga recerca iniciada l’any 2006, després d’haver obtingut un ajut per a la recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En aquest llibre s’estudia en profunditat la relació de Picasso amb els literats i les publicacions catalanes durant els anys que va viure a Barcelona. Ha estat director científic, amb Malén Gual, de la Guia del Museu Picasso de Barcelona (Museu Picasso de Barcelona, 2015). Ha estat comissari de diverses exposicions sobre Picasso i ha realitzat textos de fons per als catàlegs corresponents, com ara Picasso. Amics catalans de joventut (Centre Picasso d’Horta, 2009), Picasso versus Rusiñol (Museu Picasso de Barcelona, 2010) i, amb Isabel Cendoya, Yo Picasso. Autoretrats (Museu Picasso de Barcelona, 2013).
  També ha participat amb textos sobre Picasso en catàlegs d’exposicions com Paisatges del sud (Caixa de Tarragona, 2008), Picasso 1936. Empremtes d’una exposició (Museu Picasso de Barcelona, 2012), El primer Picasso. A Coruña 2015 (Museo de Belas Artes da Coruña, 2015) i Picasso et les arts et traditions populaires (Musée de Civilisations de l’Europe et de la Méditerranée, 2016). També ha escrit pròlegs per a llibres, com ara Picasso-Cataluña. 1896-1973. Guía de exposiciones (Rafael Inglada, 2012) i Antoni Tàpies. Picasso el héroe (Fundación Picasso Museo Casa Natal, 2015). Ha estat director de diversos cursos universitaris sobre Picasso, com ara Picasso i Catalunya (amb Núria Gil; Universitat Rovira i Virgili, 2007); Picasso i Barcelona (amb Mireia Freixa; Universitat de Barcelona, 2008) i Picasso. Amics i paisatges (amb Núria Gil; Universitat Rovira i Virgili, 2009). Ha estat assessor científic del documental On tot va començar… Picasso i Barcelona (2011), així com membre del comitè científic de l’exposició «El primer Picasso. A Coruña 2015». És membre del comitè científic de l’exposició «Picasso. Bleu et rose», que tindrà lloc al Museu d’Orsay l’any 2018, en coproducció amb el Museu Picasso de París.
  Pel que fa a l’art català, ha treballat especialment sobre artistes com ara Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Carles Casagemas, Manuel Pallarès i Pere Torné Esquius. Ha realitzat la tesi doctoral sobre la relació de Picasso amb el Modernisme, concretament amb Santiago Rusiñol i Isidre Nonell, així com molts altres artistes de l’entorn. Com a director de la Fundació Palau va alternar la conservació del fons literari de Palau i Fabre amb la de la seva col·lecció artística on, a més de Picasso, es conserven obres de Joaquim Torres Garcia, Pau Gargallo, Josep Mompou, Joan Rebull, Antoni Clavé, Antoni Tàpies i Miquel Barceló, entre d’altres. Ha treballat, amb Elias Gastón, sobre l’obra de Manuel Pallarès a partir del catàleg Manuel Pallarès-Pablo Picasso. 78 anys d’amistat (Centre Picasso d’Horta de Sant Joan, 2001), així com la de Carles Casagemas, amb l’exposició «Carles Casagemas. L’artista sota el mite» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2014). Aquestes dues mostres van donar com a resultat una biografia i un inventari d’obres de tots dos artistes. Actualment, a més de les tasques com a conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, treballa en una monografia sobre l’artista Pere Torné Esquius, que va iniciar l’any 2015. També ha assessorat científicament i ha coordinat exposicions d’artistes, com ara «Perejaume. Can Riera de Fuirosos, Ca l’Oller de la Cortada» (Fundació Palau, Caldes d’Estrac, 2003) i «Ismael Smith, reivindicat» (Fundació Palau, Caldes d’Estrac, 2005). Ha escrit articles en catàlegs d’exposicions sobre Perejaume (Fundació Palau, 2004) o Josep Mompou (Fundació Caixa de Catalunya, 2009), entre d’altres. Ha redactat fitxes per a catàlegs d’institucions com la Fundació Francisco Godia, el Museu de Montserrat o el Cau Ferrat de Sitges. Ha col·laborat amb articles en volums col·lectius com ara Història de les Terres de l’Ebre (Ilercavònia, 2010), el portal Culturcat (Barcelona, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2009) i Pintura modernista (Enciclopèdia Catalana, 2016). En un altre registre, ha realitzat recerques sobre col·leccionisme artístic, com ara el col·leccionisme de l’obra de Picasso a Catalunya («Memoria Artium», Universitat Autònoma de Barcelona, 2014), així com una biografia del mecenes barceloní Lluís Garriga Roig, acompanyada de la història del seu llegat artístic i la reconstrucció de la seva col·lecció (amb Isabel Cendoya; «Memoria Artium», Universitat Autònoma de Barcelona, pendent de publicació).