Luis Tramoyeres Blasco va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de València. Va començar molt jove a dedicar-se al periodisme, treballant com a corresponsal de guerra a El Mercantil Valenciano, i més endavant es va encarregar de la secció cultural de Las Provincias, on va col·laborar durant més de vint anys. Aviat va participar de societats dedicades al món de la cultura a València i al moviment de la Renaixença com Lo Rat Penat des del 1879, on va col·laborar en l’organització de la Biblioteca. La seva feina des del 1890 com a oficial a l’Arxiu Municipal de la ciutat de València el va posar en contacte amb la recerca documental, amb la qual cosa aviat va compaginar la seva tasca professional amb la publicació de recerques en nombrosos llibres i revistes. Entre d’altres, la Revista de Valencia des del 1880; El Archivo, que havia fundat el canonge Roque Chabás, i Archivo de Arte Valenciano, que seria fundada per ell mateix l’any 1915. Aquesta última estava unida a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, de la qual va ser membre i secretari.

Quan el Museu de Belles Arts de València es va deslligar de l’Academia per decret oficial el 24 de juliol de 1913, Luis Tramoyeres es va convertir en el primer director del Museu des del 1913 fins a la seva mort. Amb anterioritat ja s’havia interessat per acostar l’art al gran públic, participant en conferències de divulgació artística que es van publicar posteriorment. Com a director del Museu, es va dedicar a continuar adequant i modernitzant les sales de l’antic convent del Carme, on estava ubicat el Museu, i va col·laborar en la posada en marxa de les noves sales de Vicente López i Muñoz Degraín, malgrat les dificultats econòmiques. Va organitzar les col·leccions del museu amb l’objectiu de renovar-lo i va publicar la guia sobre les seves obres, Guía del Museo de Bellas Artes de Valencia (1915). També va ser acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Historia, i vocal secretari de la Comisión Provincial de Monumentos des del 1891 fins a la seva mort. És molt abundant la relació epistolar que va tenir amb nombrosos erudits i acadèmics, en la qual donava compte de troballes acompanyades per fotografies, que permetien la catalogació de peces que es descobrien i es posaven en valor. Des del 1912 es va encarregar de la redacció del Catálogo monumental de España en el volum corresponent a la província de Castelló, realitzant un ingent treball de camp amb el recorregut pels pobles i ciutats de la província, on va recollir, seleccionar i catalogar nombroses obres.
  Les seves aportacions abracen molts àmbits de la cultura i la societat valenciana de totes les èpoques. Va iniciar les publicacions amb temes com ara Los periódicos de Valencia. Apuntes para formar una biblioteca de todos los publicados desde 1529 hasta nuestros días, publicat al llarg de diversos capítols a la Revista de Valencia, o temes relacionats amb les Cofradías de oficios (1883) o Las instituciones gremiales, que va ser editat per l’Ajuntament l’any 1889. Però realment les seves aportacions més rellevants per al nostre interès són tota una sèrie d’articles i llibres sobre diversos temes d’art valencià.
  Entre d’altres, cal destacar els textos sobre pintura com ara Las pinturas murales del Salón de Cortes de Valencia (1891), El pintor Miguel Juan Porta (1905), El pintor Luis Dalmau (1907), Los cuatrocentistas valencianos, el maestro Rodrigo de Osona y su hijo del mismo nombre (1908), El pintor Valenciano Jerónimo Jacinto de Espinosa (1912), Los maestros naturalistas en la pintura valenciana. Francisco Ribalta (1912), Un tríptico de Jerónimo Bosco en el Museo de Valencia (1915), El pintor Nicolás Falcó (1918) o sobre les Pinturas de la capilla de los Jurados de Valencia (1919). Va dedicar especial atenció a algunes iconografies concretes, com ara La Virgen de la Leche en el arte (1913), o sobre l’associacionisme en determinats gremis artístics, com ara Un colegio de pintores (1912). Sobre edificis valencians, destaca l’aportació a l’estudi del palau de l’ambaixador Vich l’any 1908 o els enteixinats de l’antiga casa municipal de València (1917), o sobre arquitectura gòtica al Maestrat (1919). També va tenir una especial atenció vers les antiguitats escultòriques, amb nombrosos textos sobre troballes arqueològiques o textos publicats en revistes acadèmiques com ara Las antigüedades romanas de Puzol (1917). Sobre escultura també destaquen les aportacions en els escrits sobre Damià Forment (1903) o sobre Arte funerario en el estilo ojival y del renacimiento según los modelos conservados en el Museo de Bellas Artes (1912). També va publicar estudis sobre arts decoratives, especialment sobre reixeria, com ara Hierros artísticos. Aldabones valencianos (1907).
  Molts d’aquests textos partien del maneig de la documentació inèdita que li proporcionava el coneixement com a arxiver municipal i la formació amb el canonge arxiver Roque Chabás. En d’altres, aportava el coneixement de peces inèdites dels nombrosos viatges i recorreguts per terres de la nostra geografia, inspeccionant les obres in situ. En les anàlisis sobre obres pictòriques, la relació amb l’il·lustre hispanista Émile Bertaux el va portar a interessar-se per obres gòtiques i per la filiació i la catalogació de nombroses peces. Els textos de Tramoyeres encara són de consulta obligada per a qui es vulgui acostar a nombroses obres de l’art valencià.

Bibliografia sobre Luis Tramoyeres Blasco: «Necrológicas» (Las Provincias, València, 1921, p. 257-276); «Don Luis Tramoyeres Blasco» (Archivo de Arte Valenciano, València, any IV, 1920, p. 66-67); Miguel Ángel Catalá, Gran enciclopedia de la Región Valenciana, vol. ii (València, Heraclio Fournier, 1973, p. 306); Vicente Gascón, Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978 (València, Caja de Ahorros, 1978), i Francisco Javier Delicado, La Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Valencia (1844-1983). Génesis y evolución (tesi doctoral; València, Universitat de València, 2013).