Francesc Torrella i Niubó, era llicenciat en filosofia i lletres (Universitat de Barcelona), enginyeria tècnica tèxtil (Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya) i en psicologia (Universitat de Madrid). La seva doble formació li va permetre ser el primer historiador de la indústria tèxtil que hi ha hagut a Catalunya. Als inicis de la segona meitat del segle xx, va destacar perquè va donar un nou impuls a la investigació de la història del tèxtil utilitzant metodologia moderna i científica i publicà un seguit de llibres i treballs que encara avui es consideren clàssics indispensables per a l’estudi de la matèria. Va ser doctor en història (Universitat de Madrid, 1951) amb la tesi, inèdita, Contribución al estudio de la industria textil catalana. La bolla y el comercio textil. De sus orígenes a su decadencia (siglos xiii a xvi), dirigida pel medievalista i professor de paleografia diplomàtica Frederic Udina i Martorell, amb qui va seguir relacionat professionalment al llarg de tota la vida. Va ser docent d’ensenyaments secundaris, universitaris i especials. Autor de diversos llibres i articulista en mitjans escrits, va ser també conferenciant i ponent en cursos, màsters, simposis i congressos al país i a l’estranger. Impulsor, creador i primer director del Centre Cultural de la Caixa d’Estalvis de Terrassa (1980-1982), va ser membre de nombroses institucions culturals nacionals com ara la Junta de Museus de Barcelona (1962), la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1986), la Fundació Soler i Palet, i estrangeres, com ara secretari general del comitè espanyol de l’International Council of Museums (ICOM, 1978-1980), la Hispanic Society of America i el Centre Internacional d’Estudi dels Tèxtils Antics (CIETA, 1978) a Lió, entre d’altres.
Al final de la dècada de 1940 va iniciar l’obra més important, la creació del Museu Tèxtil Biosca, que va dirigir des del 1946 fins a la seva jubilació l’any 1986. Arran de la insistència de l’industrial terrassenc Josep Biosca i Torres, que al capdavant d’AGILESA (Agrupación General de la Industria Lanera Española SA) va comandar l’adquisició de la primera col·lecció «Abadal» de Barcelona, creada per l’industrial i col·leccionista Ignasi Abadal i Soldevila amb unes dues mil peces, el doctor Torrella es va encarregar d’inventariar, analitzar, classificar i documentar aquelles peces, embrió del museu que el 1953 es va instal·lar en una nau de l’Institut Industrial de Terrassa. Posteriorment es va adquirir la segona col·lecció «Abadal», al gendre d’Ignasi Abadal, Joan Llusà, que constava de dues mil peces més, de manera que es van doblar els fons del museu. La Diputació de Barcelona es va fer càrrec del museu el 1963, hi va aportar la col·lecció «Viñas» i va crear el Museu Provincial Tèxtil que, el 1970, es va traslladar a un nou edifici al costat del castell cartoixa de Vallparadís, i que avui es coneix com a Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT). |
