Mossèn Emili Sagristà i Llompart, prevere de la Seu de Mallorca des del 1900, als quatre anys de començar la carrera eclesiàstica, tingué dues passions: els estudis científics i els de la Seu de Mallorca, al voltant dels quals s’hi aglutinen totes les publicacions que realitzà. La primera afecció es traduí en la investigació i docència en el Seminari de Palma entre els anys 1907 i 1956, on impulsà el Museu d’Història Natural i l’Observatori Astronòmic. Pel que fa a la segona, l’origen es troba en el fet que fou un testimoni directe de la reforma de la catedral de Mallorca que Pere Joan Campins, bisbe de Mallorca entre els anys 1898 i 1915, encomanà a Antoni Gaudí i en la qual intervingueren altres arquitectes com ara Jujol i Rubió. Com a estret col·laborador de Campins, en pogué realitzar un seguiment detallat.

A partir de les vivències i coneixements assolits, Sagristà deixà valuosos testimonis fotogràfics i una sèrie d’estudis a mig camí entre la documentació, la interpretació i la discrepància. Encetà les publicacions sobre la Seu el 1928 i les donà per concloses el 1962. La primera restà sense difusió; es tracta de La Catedral. Contribución al estudio de su iluminación, un escrit breu on discrepava de la proposta de Rubió sobre la concepció d’uns nous finestrals a causa de la homogeneïtat lumínica del disseny. A partir de la dècada de 1940, engegà un grapat de monografies. S’editaren, gairebé sense excepció, al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (SCC) i se’n feren separates, que se citen en aquesta biografia. En síntesi, els seus treballs es caracteritzaren per fer un ús arbitrari de les fonts documentals per tal d’adequar-les a les seves hipòtesis. L’objectiu s’encaminà o bé a demostrar l’existència d’una concepció unitària en la planificació constructiva de l’edifici: La catedral de Mallorca. Contribución al estudio de su solución arquitectónica (Castelló de la Plana, SCC, 1948), o bé a fonamentar l’antiguitat d’un seguit d’elements, immobles i mobles, de la part primitiva de la construcció: el presbiteri o capella reial i la capella de la Trinitat. El darrer ho recollí en les aportacions següents: La catedral de Mallorca. Un capítulo de su historia antigua. Los corredores de los cirios (Palma, Imp. Mossèn Alcover, 1949), Retablos góticos de la catedral de Mallorca. El de madera y el de plata (Castelló de la Plana, SCC, 1950) i La catedral de Mallorca. El enigma de la capilla de la Trinidad (Castelló de la Plana, SCC, 1952). La historiografia contemporània i posterior al prevere, ha rebutjat i, si més no, ha matisat part de les seves conclusions, sobretot pel que fa a la datació cronològica.
  L’obra que ha tingut més repercussió és la darrera que enllestí: Gaudí en la catedral de Mallorca. Anécdotas y recuerdos (Castelló de la Plana, SCC, 1962). És una crònica sobre la intervenció de Gaudí en la catedral de Mallorca, des dels primers contactes a Barcelona fins a la causa de l’abandonament de les obres per part de l’artífex català. Entre un caramull d’esdeveniments, com indica el subtítol, aborda la col·laboració i la continuació de la tasca per part de Rubió, i no omet una crítica dura vers l’actuació de Gaudí i, amb més èmfasi, a la de Jujol, específicament pel que fa a la policromia d’una petita part del cadirat del cor. Els atacs deriven de la manca de respecte a la història de l’edifici catedralici que, des de la seva perspectiva, la reforma havia comportat.
  Com a espectador presencial de la reforma de la catedral de Mallorca i, al marge dels seus judicis, el conjunt de la producció de Sagristà i Llompart encara és una font de consulta imprescindible per la gran quantitat de dades que aporta, les quals no sempre són coincidents amb les d’altres fonts bibliogràfiques.

Bibliografia sobre Emili Sagristà i Llompart: Cristina Ortiz, «Emili Sagristà: vida, obra i arxiu personal», a Pere Fullana i Mercè Gambús (coord.), La memòria contemporània de la catedral. Miralles, Rotger, Sagristà (Palma, Capítol Catedral de Mallorca, 2014, p. 201-212); Josep Francesc Sagristà, «Emili Sagristà, memòria familiar d’un prevere singular», a Pere Fullana i Mercè Gambús (coord.), La memòria contemporània de la catedral. Miralles, Rotger, Sagristà (Palma, Capítol Catedral de Mallorca, 2014, p. 213-224), i Gabriel Seguí i Trobat, «Emili Sagristà en el seu context», a Conferències de les Jornades de Commemoració i Estudi de l’eclipsi total de sol a la Mallorca de 1905 (Palma, Societat d’Història Natural de Balears, 2005, p. 85-98).