Ramón Rodríguez Culebras va estudiar a Segorbe, on va desenvolupar la carrera i va passar la llarga trajectòria de la seva vida. Va ser ordenat al seminari de Segorbe com a prevere. Rodríguez Culebras es va llicenciar en sagrada teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i va obtenir el títol de doctor en història de l’art per la Universitat de Munic. Historiador d’art, va regentar durant dècades la direcció del Museu Catedralici de Segorbe, va ser també delegat diocesà a la mateixa ciutat i, a més, va exercir com a professor d’història de l’art des del 1973. També va ser professor d’història de l’Església i iconografia cristiana en la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València i al Centre d’Estudis Teològics Mater Dei de Castelló de la Plana.
  Va estendre les seves lliçons a través de programes de ràdio i articles de premsa, i va impartir innombrables conferències, xerrades i cursos. Com a crític d’art, Rodríguez Culebras va formar part de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art. Va ser fill adoptiu de la ciutat de Segorbe i va destacar per la incessant activitat en l’estudi, la conservació i la restauració del patrimoni artístic de la província.
  Des del 1973 va ser membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València, títol que també li va atorgar la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. La Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, en reconeixement als seus mèrits professionals, va desitjar nomenar-lo acadèmic de número el febrer del 2001 per la Secció de Pintura i Gravat, però va morir abans de veure aquest anhel complert. Va estar tan vinculat a l’Acadèmia valenciana, que li va fer donació en el seu testament d’una sèrie d’obres artístiques que ell tenia, com ara gravats, aquarel·les i litografies, entre d’altres.

Tenia un amor per l’art desmesurat, i això va fer que l’estudiés en profunditat. De la seva investigació destaquen les aportacions inèdites al millor coneixement de la família Camarón. Va ser autor de diversos llibres, entre els quals destaca El rostro de Cristo en el arte español (Madrid, 1978), Museo Catedralicio de Segorbe (València, 1988), Visión cultural del templo de los Santos Juanes de Valencia (València, 1999) i José Camarón. Un pintor valenciano en tiempos de Goya (Segorbe, 2006).
  Entre els articles de revistes, cal destacar «Pintura gótica castellonense desaparecida y dispersa» (Millars, Castelló de la Plana, 1976), «El retablo de Fray Bonifacio Ferrer, pieza clave en la iconografía sacramentaria del arte valenciano» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1978), «En torno a una tabla de la Escuela del Maestrazgo» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1978), «Pintura gótica castellonense desaparecida y dispersa. II» (Millars, Castelló de la Plana, 1978), «Notas sobre una obra inédita del taller de Joanes» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1979), «Pintor y pintado. Consideraciones en torno al beato Nicolás Factor, como pintor, y a su iconografía en el IV centenario de su muerte» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1984), «El templo de Benicàssim y su decoración pictórica» (Estudis Castellonencs, Castelló de la Plana, 1984-1985), «El patrimonio cultural de la Diócesis de Segorbe-Castellón, últimas actuaciones» (Ars Sacra. Revista de Patrimonio Cultural, Archivos, Artes Plásticas, Arquitectura, Museos y Música, Madrid, 2001), «Grandes exposiciones de la Iglesia. La luz de las imágenes en Segorbe» (Ars Sacra. Revista de Patrimonio Cultural, Archivos, Artes Plásticas, Arquitectura, Museos y Música, Madrid, 2001) i «Un pintor de Segorbe: José Camarón Boronat» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana, 2003).
  A més, va col·laborar en obres col·lectives, com ara «De iconografía trinitaria: a propósito de la encíclica Tertio Millennio Adveniente», a El espíritu, memoria y testimonio de Cristo. A propósito de la Tertio Millennio Adveniente. Actas del IX Simposio de Teología Histórica (5-7 marzo 1997) (València, Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 1997); «Apuntes para una iconografía de San Luis Bertrán» (Corrientes espirituales en la Valencia del siglo xvi. (1550-1600). Actas del II Simposio de Teología Histórica (20-22 abril 1982) (València, Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 1983), i «Las artes industriales y suntuarias en la Valencia medieval», a En torno al 750 aniversario. Antecedentes y consecuencias de la conquista de Valencia, vol. ii (València, Generalitat Valenciana / Consell Valencià de Cultura, 1989).
  Ramón Rodríguez Culebras va morir a Castelló de la Plana als setanta-un anys, a causa d’una llarga malaltia.