La seva trajectòria com a historiador va lligada principalment a la faceta d’articulista. Pel que fa a la premsa local, a partir del 1940 començà a col·laborar amb Arriba España, l’únic setmanari que hi havia a Olot. Entre els anys 1949 i 1954, formà part del grup fundacional de redactors de la revista Pyrene, en la qual publicà diversos articles sobre aspectes literaris, geogràfics i folklòrics vinculats amb la comarca de la Garrotxa (el to emprat sempre fou més líric i divulgatiu, que no pas erudit). La presència en altres mitjans —firmà amb pseudònims diversos, el més conegut dels quals fou Alot— feu que el seu ritme de publicacions augmentés considerablement: en l’àmbit local, firmà articles a Puigsacalm, La Garrotxa i Olot-Misión (de les dues darreres, se n’apartà per diferències de criteri amb les direccions respectives) i, fora d’Olot, la seva firma es pot trobar a revistes i diaris com ara Ariel, El Correo Catalán, Diario de Barcelona, Serra d’Or, Tele-Estel, Destino, Revista de Girona, Los Sitios i Historia y vida (també feu algunes entrades per a la Gran enciclopèdia catalana).
A part dels articles, fou membre actiu de l’associació d’estudis històrics Amics de Besalú i el seu Comtat i de les seves dues delegacions: Amics de Santa Pau i Amics de la Vall de Bianya, creades el 1965 i el 1974 respectivament, i emancipades de la matriu el 1992 (a la localitat de Santa Pau s’implicà a fons en la recuperació del nucli medieval, i esdevingué un dels impulsors de la reconstrucció de Can Vayreda). També fou membre del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) i un dels responsables del gir que emprengué aquesta entitat el 1976 (canvi de nom, d’àmbit d’estudis i d’estructura organitzativa, a més de la publicació dels Annals).
Tota aquesta activitat a sobre del territori feu que en més d’una ocasió fos la persona designada per a enviar informes a la delegació de Girona de la Dirección General de Bellas Artes. De manera més marginal, també fou membre del jurat del Concurs Provincial de Pintura i guionista i locutor de ràdio, on desenvolupà guions centrats en la cultura popular (a Ràdio 4, els darrers mesos del 1976 fins al seu traspàs i, anteriorment, a Ràdio Sabadell i Ràdio Olot).
La seva aportació fou primer purament literària, però després se centrà en els estudis històrics comarcals. D’aquests darrers, cal destacar Besalú. Un país aspre i antic (1968), Olot. Els homes i la ciutat (1971; Premi Maspons i Camarasa), Santa Pau i la seva Baronia (1971), Carlins i liberals (1972; Premi de Biografia Catalana Aedos), Olot. En les arts i en les lletres (1974), i la descripció històrica i paisatgística de la plana d’en Bas i de les terres de Bianya a Les Valls d’Olot (1975). El 1976 publicà l’obra biogràfica Joan Carles Panyó, sobre el qui fou el primer director de les Escoles de Dibuix d’Olot i de Girona. Deixà en preparació dos llibres, un sobre el bandolerisme a Catalunya i un altre sobre les ermites i els santuaris de Catalunya. |
