Mercedes Gómez-Ferrer Lozano és doctora en història de l’art per la Universitat de València (1995), llicenciada en filologia anglogermànica per la mateixa universitat (1991) i màster en conservació de patrimoni i ciutats històriques al Centre per a la Conservació del Patrimoni Arquitectònic i Urbà de la Universitat de Lovaina a Bèlgica (1995). És catedràtica de la Universitat de València des del 2017.
  En l’àmbit de cooperació amb diverses universitats estrangeres, destaca la realització de cursos especialitzats sobre arquitectura barroca espanyola, impartits al Centre d’Estudis del Barroc de la Universitat de Malta, i també a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Palerm, en els cursos de doctorat. Ha participat en nombrosos projectes d’investigació tant internacionals com nacionals, entre els quals destaca: el projecte de recerca Getty sobre Mencía de Mendoza; la beca Fulbright de la Universitat Harvard (Estats Units), en la qual fou senior research, o diversos projectes de recerca i desenvolupament que ha dirigit com a investigadora principal (per exemple, «Ecos culturales, artísticos y arquitectónicos entre Valencia y el Mediterráneo en época moderna»).

Les seves principals aportacions en el camp de la recerca s’han publicat en llibres, capítols de llibres, articles científics i en actes de nombrosos congressos. Entre aquestes contribucions, destaca el llibre aparegut com a fruit de la seva tesi, Arquitectura en la Valencia del siglo xvi. El Hospital General y sus artífices (Albatros, 1997); el llibre de Vocabulario valenciano de arquitectura (Ajuntament, 1997), text de referència per a la utilització de les fonts originals; el llibre sobre el desaparegut Palau Reial de la ciutat de València, El Real de Valencia. Historia arquitectónica de un palacio desaparecido (Alfons el Magnànim, 2012), que el situa en el conjunt dels palaus reials de la Corona d’Aragó; la monografia sobre Pere Compte. Arquitecto (Generalitat Valenciana, 2007), en col·laboració amb Arturo Zaragozá, rellevant per al segle xv i el context arquitectònic de l’època; també la monografia La Seo de Xàtiva (Generalitat Valenciana, 2007), realitzada en col·laboració amb el professor Joaquín Bérchez, i la de la Lonja de Valencia (Ajuntament, 2013), realitzada en col·laboració amb el mateix professor.
  En altres publicacions es tracten temes significatius relacionats amb tècniques de construcció —com l’origen de les tècniques de maó de pla o les tècniques de picapedrer—, qüestions com les biblioteques artístiques d’artífex o de mecenes, temes relacionats amb les traces d’arquitectura, els viatges i els intercanvis d’artistes tant a l’Estat espanyol com a Itàlia o França, les corporacions de mestres d’obres, la cultura artística de nobles com el marquès de Zenete o Mencía de Mendoza i d’artistes, consideracions sobre el quefer d’arquitectes gòtics i renaixentistes, l’anàlisi de molts edificis —destaquen les aportacions sobre el Col·legi del Patriarca o de determinades solucions arquitectòniques com les cúpules—, l’anàlisi d’escultors del segle xvi —com els Aprile o Pedro Dorpa— o consideracions sobre alguns dels pintors més importants dels segles xv i xvi —com ara Jacomart, Reixac, Bartomeu Baró, Joan Pons, Francesco Pagano, Paolo da San Leocadio, els Falcó, els Hernandos o Joan de Joanes, per citar algunes aportacions rellevants. Totes aquestes qüestions es troben recollides en el marc de nombroses revistes científiques especialitzades, capítols de llibre o aportacions en congressos nacionals i internacionals als quals ha estat convidada.