Llambert Font Gratacós era eclesiàstic i arxiver de la catedral de Girona i va dedicar la seva activitat principal a la seu gironina, de la qual va ser cabiscol des del 1942. Es va ocupar també del patrimoni artístic de la catedral i del Museu Diocesà, del qual va ser conservador i director. El bisbe Josep Cartañá li va encomanar la renovació de les sales capitulars i la instal·lació museogràfica del tresor de la catedral. En conseqüència, va publicar l’obra més remarcable, Gerona, la catedral y el Museo Diocesano (1952).

Es va formar al Seminari de Girona, d’on va ser també professor de litúrgia i arqueologia. Ordenat sacerdot l’any 1920, durant l’estada a Sant Feliu de Guíxols va ocupar els càrrecs d’arxiver municipal i conservador del museu, i va promoure la restauració de l’ermita de Sant Elm, sobre la qual va publicar una monografia (1929). Durant la dècada de 1930 va promoure projectes relacionats amb el patrimoni ganxó, com ara la fundació del setmanari La Costa Brava (1930-1936), on va publicar nombrosos articles, fruit de les seves recerques i, amb el suport dels Amics de l’Art Vell, va impulsar la restauració de l’església del monestir i, especialment, de la porta Ferrada. En col·laboració amb Enric Bagué i Joan Petit, va publicar El tema eucarístico en el arte de España (1952).
  Comissionat pel bisbe Cartañá, l’any 1939 va participar en l’expedició a París organitzada pel Servicio Militar del Patrimonio Artístico Nacional per tal de recuperar el patrimoni diocesà que havia estat expatriat amb motiu de la Guerra Civil espanyola.

Bibliografia sobre Llambert Font Gratacós: Ernest Zaragoza, Recull de documents i articles d’història guixolenca, vol. iii (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010).