Adolf Fäh va estudiar teologia i història de l’art a Munic (Alemanya), el van ordenar sacerdot a Coira (Suïssa) el 1882 i es va doctorar en lletres l’any 1884. Després d’exercir el ministeri sacerdotal en diverses parròquies, a partir del 1892 es va convertir en el bibliotecari del monestir de Sankt Gallen, càrrec que va exercir fins a la seva mort. També va impartir la docència a l’Escola Superior d’Estudis Comercials de Sankt Gallen. L’accés als fons documentals del monestir i la seva condició d’historiador de l’art el van convertir en un dels grans experts en la història del monestir. L’any 1922 va arribar a ser prelat domèstic del Papa.

La relació que tenia amb l’art català es coneix pel viatge que va fer a Catalunya, on va dictar una conferència a la seu del Comitè de Defensa Social, la qual agrupava elements catòlics, conservadors i tradicionalistes i s’havia fundat l’any 1903. Aquesta entitat el va convidar com a líder espiritual de joves aplegats a l’entorn del monestir de Sant Gall, així com a president de la Comissió de Joventut de la mateixa diòcesi. La conferència que va fer a Barcelona portava per títol L’art catalana, el resultat de la qual va ser publicat —un cop traduït del francès— l’any 1906 per la Impremta de Francesc Xavier Altés i Alabart, per encàrrec del Comitè mateix. L’any 1907 va publicar a Alemanya Der Chorknabe des Montserrat (El corista de Montserrat), sobre records de la seva anada a Montserrat. També cal destacar que és autor d’un opuscle sobre Damià Forment, intitulat Damian Forment, ein Bildhauer des xvi. Jahrhunderts (Munic, 1910), que va ser reeditat l’any 1940, després de la seva mort.